G DE GRANADELLA

La cala de la Granadella simbolitza l'actitud valenciana respecte a la vida. De què serveix tindre coses boniques si el meu veí no ho sap? I així s'ha convertit, en estiu, en el  lloc del planeta amb major densitat de població, amb permís d'Hong Kong. Ara és un producte d'eixos que diuen eivissenc, és a dir, hippys, roba blanca i anuncis de cervesa. Obviant les multituds, els restaurants i els xalets a peu de platja, té l'encant de ser un lloc indòmit. La carretera que hi baixa a través de corbes sinuoses, si no fora per l'asfalt, faria pensar en altres anys, quan el turisme a penes començava, tot era més rústic però tenia l'encant de no ser un indret massificat. 

La Granadella i la resta de Xàbia tenen poc a veure, a banda de trobar-se una al costat de l'altra. M'explique. La major part del terme de Xàbia consisteix en una planura al·luvial fèrtil formada pel riu Gorgos, encaixonada pel Montgó al nord i pels turons i pujols de l'Adzúbia, Capsades, el Rebaldí i els Tossalets al sud, amb una orientació a llevant.  És un terreny molt fèrtil i abundant en aigua subterrània. La costa és més o menys regular i s'esté quasi, sense interrupció, entre els caps de Sant Antoni  i Martí o Prim, fet que ha facilitat sempre l'accés a recursos pesquers. 

En canvi la Granadella és una muntanya que descendeix fins a la mar formant un barranc i una cala. Està orientada cap al sud i forma part del paisatge de penya-segats que s'estenen entre el Cap Prim i el Cap d'Or en Teulada. L'orografia és difícil i llevat del conreu en terrassa, l'agricultura és complicada. L'accés a la mar també es veu dificultat. Es troba encaixonada i per eixir-ne cal pujar bé fins a l'alt de la Granadella o  bé fins a l'alt de la Guàrdia. L'amenaça de la pirateria és clau per  entendre perquè  l'ocupació humana sempre ha sigut anecdòtica, si exceptuem hui en dia les cases de temporada que conformen l'Avinguda (sic) del Tio Català. Per contra, la menor presència humana va fer de la Granadella l'hàbitat d'espècies com la foca monjo (tal com s'ha conservat en la toponímia, Cova del Llop Marí) que fugiren en veure les primeres sandàlies i tovalloles.

Llavors, paissatgísticament Xàbia i la Granadella tenen poc a veure, tampoc la història juga a favor. La Granadella es troba a 12 quilòmetres de la vila de Xàbia i a 13 quilòmetres del Poble Nou de Benitatxell, els dos pobles més propers. Ara bé, aquestes són les distàncies en cotxe. Si parlem de distàncies a peu, de tota la vida, la Granadella continua trobant-se a 12 quilòmetres de Xàbia però apenes a 7 quilòmetres del Poble Nou. La diferència és significativa perquè això ha provocat que des de sempre, haja sigut una cala i una muntanya més de poblers que de xabiers i d'alguna manera, l'accés del Poble Nou a la mar. De fet la majoria de pesqueres de la Granadella foren construïdes per poblers, ja que la pesca constituïa un complement econòmic a l'agricultura.

Parlant d'usos humans, la Granadella no ha sigut sempre una cala per a banyar-se. Hi trobem sobre un pujol un poblat del bronze (la gent del bronze tenia deliri pels llocs escarpats i inaccessibles, era una altra cultura), algun corral per al ramat, les ja esmentades pesqueres (plataformes unides als penya-segats per a pescar), forns de calç i teuleries ("fàbriques" de teula i ceràmica) i alguna mina d'ocre.

Quasi fent la fita entre els termes de Xàbia i el Poble Nou, hi ha el topònim del Morro del Roabit que ha fet pensar  a alguns en la hipotètica existència d'una ràbita. Una ràbita era una mena de fortalesa i lloc de retir islàmic que es situava en territoris fronterers. De ràbites en tenim a Guardamar i la toponímia faria pensar en alguna més (la Ràpita a Benissa o el Rabat a l'Alqueria de la Comtessa) però pel que fa a la Granadella, en primer lloc no hi ha evidències arqueològiques  i en segon lloc, de ribat pot derivar en rabat, ràbita o ràpita però d'on ix la -o de roabit?

 Però l'edifici més important és el Castell de la Granadella, construït al segle XVIII a cobrir una mena de punt cec costaner que havia convertit la cala en un port franc per als contrabandistes. Encara ens queda el record d'aquells temps en el topònim de la Cova del Tabaco. El castell en realitat era un fortí (els valencians vegem quatre pedres i les bategem com a castell, som exagerats). Tenia forma de ferradura i estava habitat per una guarnició de dos o tres hòmens. Durant la Guerra del Francés fou destruït per l'armada anglesa juntament amb el castell de la Fontana i el de Sant Jaume. Des d'aleshores s'ha quedat en estat de runa a l'espera d'una restauració que no arriabrà mai, donada la dificultat d'accedir-hi. 

Finalment, tant de parlar de la Granadella, què vol dir Granadella? Granadelles hi ha unes quantes,  una vila anomenada la Granadella a Lleida i una partida anomenada la Granadella al Delta de l'Ebre però que signifiquen és un misteri. L'explicació tradicional és que ve bé d'una planta semblant a l'heura, que evidentment no la hi ha, bé de ser un terreny molt fructífer, cosa que tampoc ho és. És un de tants altres misteris que ens guarda.