DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Fa poc he tornat a veure la pel·lícula Una història de joguets 3 i he de reconéixer que algunes llàgrimes fugisseres em van brollar dels ulls cap al final. Si no l'heu vista, vos faré una espoliació de la trama perquè va eixir fa quinze anys i no és cap novetat. Andreuet se'n va a la universitat i sa mare decideix que ara que ja no serà a casa, transformar la seua habitació en un gimnàs i li demana de guardar en l'altell o desfer-se de totes les seues coses. Tot i que donen a entendre que la facultat es troba en la mateixa ciutat i que llavors podria continuar vivint-hi, ja sabeu com són els americans, als dihuit anys es desfan de les seues criatures. Els joguets estan consternats perquè malgrat adonar-se que el xiquet ja no jugava amb ells i els havia oblidat en un baül, conservaven l'esperança que tard o d'hora les coses serien com abans.  Per una série de malentesos, els joguets acaben en una guarderia on són maltractats pels usuaris i són víctimes d'una màf...

                                                  Des de la Marina i si ens girem direcció sud tot resseguint el meridià de Greenwich, este s'endinsa dins de la mar i torna a tocar terra tres-cents quilòmetres després, en el terme de Stidia, en Algèria, un municipi de vora 10.000 habitants i que s'ubica entre les ciutats d'Orà i Mostaganem. El nom li ve del tamazic Aïn Stidia i que literalment vol dir aigua rovellada o ferruginosa pels seus dipòsits minerals de color rogenc. De fet, els francesos hi van crear un balneari l'any 1848 per a aprofitar les propietats de la seua aigua. Ja en el segle XX li canviaren el nom a l'indret pel de Georges Clemeanceau, primer ministre de França durant els anys de la Gran Guerra, i després de la independència el va recuperar. Ara, hi ha una tradició local que vol fer derivar el nom d'Astiya, la versió àr...