DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

 Este estiu pensava amb certa ingenuitat que arribat quasi a la quarantena ja no tinc moltes més primeres voltes que experimentar. Dissortadament, al destí li agrada jugar amb nosaltres. No descriuré tota la rastrera de símptomes que arrossegue des de fa més d'un mes, solament que fa dues setmanes vaig arribar al punt que se'm feia insostenible dur una vida normal així que després de moltes visites a urgències, fins i tot a l'hospital, vaig decidir agarrar una baixa.  Primer que tot he d'aclarir que com a professor funcionari estic lligat a un anacronisme anomenat Muface, una mútua sanitària on estem tots els funcionaris de l'Estat. Això va ser un invent dels setanta que venia a pal·liar la falta d'un servei universal de salut i que en el seu dia potser tenia sentit, ja que cada empresa ha de vetlar per l'estat dels seus treballadors. Tanmateix, ja no funciona així, no tenim revisions periòdiques, simplement permet que un grapat de treballadors tinguen la fa...

Revisant antics esborranys del blog, he trobat este que reproduiré a continuació que vaig començar a escriure un 5 d'octubre del 2010 i que no vaig concloure: " Aprofite aquests dies de vacances que comencen a fer-se pesats per posar-me al dia en qüestions que tenia un poc deixades de banda des d'abans de l'estiu. Una de les meues passions és aprendre noves llengües, fins a arribar a un punt que en podríem dir malaltís, una autèntica linguomania que condueix a l'interés per tota forma de comunicació oral. Del meu viatge a Egipte em vaig portar un llibre per aprendre l'alfabet aràbic, em va costar una mica de trobar puix no se solen veure per les zones turístiques. Vaig poder comprar-me'l en una xicoteta llibreria als afores del barri copte, al costat d'una botiga que perjurava que els seus preus eren més barats que els del Mercadona (si, fins a les tòrrides arenes del Sàhara i els refrescants oasis de la vora del Nil arriba el nom del totpoderós Paco Ro...