diumenge, 18 de desembre de 2011

RECONSTRUIR EL MUR O EL MALSON DE BISMARCK


Un dia qualsevol, mentre buscava informació sobre la ciutat de Berlín i llocs per visitar-hi, un alemany, posem que s'anomenava Klaus, em suggeria una sèrie de llocs. Convé aclarir que Klaus és un ciutadà prototipus de l'oest d'Alemanya, conegudes fa unes dècades com Alemanya de l'Oest o RFD. Com a bon alemany occidental no va poder reprimir el següent comentari: Però clar, la zona oriental de Berlín és molt més bonica, no debades, es gasten tots els nostres diners en l'est. De fet, tinc la teoria que si un alemany de l'oest no crítica l'altra banda, rebenta, implosiona per dins i s'autodestrueix, tot a l'hora. Però vaja, vaja, problemes en el paradís perfeccionista. 


Quan sent comentaris com aquest (que per cert, és dels lleus) no puc evitar recordar una escena dels Simpson que transcorre en l'ONU. Degut a un conflicte diplomàtic, al representant de Rússia se li escapa el següent: la Unió Soviètica està disposada a amnistiar un submarí desobedient. Davant aquest lapsus, el representant dels Estats Units, esbalaït, inquireix: la Unió Soviètica? No s'havíeu separat? El representant rus, sense poder evitar un riure maligne i maquiavèlic replica: això és el que volíem que pensareu, ha, ha, ha [riure malvat] i violentament li pega la volta al cartell on anteriorment hi havia escrit amb lletres majúscules "RÚSSIA" i ara figuren "URSS". Aquest acte acciona una sèrie d'imatges hilarants, des d'una desfilada armada per la plaça Roja, fins el despertar de la mòmia de Lenin, qui anuncia la seua intenció de destruir el capitalisme. La música en aquest tram és simplement sublim i accentua la seua malignitat.






I què té a veure tot açò? Bé, una referència a la cultura pop sempre li dona un aire interessant, però no sols sinó també, en una de les altres escenes podem veure un monòlit que diu: BERLIN REUNITED, AND IT FEELS SO GOOD (Berlín reunificat, i s'està tan bé), abans de quedar dividida per una reixa que emergeix del mateix infern, amb soldats  tot. És aquesta inscripció el més graciós, en part per la seua ironia i en part per la seua candidesa. 


Sembla que ja quede lluny aquella matinada del 9 de novembre de 1989 i encara que el mur ja no existeix, almenys de manera física, crec que hi ha un altre mur, no físic, que continua dividint els alemanys. Molts alemanys de l'oest es lamenten de l'alt cost que han pagat i continuen pagant per la reconstrucció, dels impostos que serveixen per pagar bones carreteres,  l'antiga RDD (Alemanya oriental), mentre les carreteres de la part occidental són intransitables, plenes de clots i amb milers de peatges. Les carreteres puga ser una més de les expressions d'aquest descontent, però en un pais de i per a cotxes i conductors, és l'exemple més adient. 



I què diuen els de l'oest? Quan conega algun li ho preguntaré, de moment ens quedem amb aquesta subjectiva percepció. És un malestar latent que en èpoques de crisi econòmica es fa més visible. A molts alemanys, entre altres al nostre amic Klaus, no els importaria que Alemanya fora dividida de nou, al cap i a la fi l'excepció història d'aquest país és el d'estar dividit. Ai si Bismarck alcés el cap. Però per cada partidari d'una secessió hi ha un altre que aposta per potenciar allò que els uneix. I per allò que els uneix, entenen l'odi contra els altres, ja siga turcs, ja siga "eixos mandrosos països del sud". Però afortunadament, molts altres creuen que allò que els uneix ara mateixa és l'antipatia contra la cancellera Angie. I jo sóc partidari de que aquesta sana costum s'ha de potenciar. El dia que Angie torne al seu laboratori, tots serem més feliços. Mentre, recordem aquesta escena mítica de les nostres vides:





I mentre escric açò, el fill dels veïns (que té 5 anys) em pregunta: que estàs escrivint?.


I jo li dic: un bloc, saps que és un bloc?

Clar,  ni que fora un bebé...i escrius en alemany o en espanyol.

Encara no puc escriure en alemany.

 I ell amb eixa barreja de sinceritat colpidora i innocència de la que gaudim quan som xiquets em diu: i si mai ho intentes, mai ho aconseguiràs. 


Esbalaït em quede amb aquesta lògica precoç. Ara entenc perquè Sant Nietzsche sols podria ser alemany.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada