APRENDRE ÀRAB SENSE EIXIR DE CASA (VIII)

En aquesta entrada els mots tenen com a element comú que són colors.

أبيض / بيضاء

Abyad  vol dir blanc. Al Nahr al Abyad és un dels noms que tenia el riu Segura abans de la conquesta. El femení és بيضاء (bayda') i el trobem per exemple en Albaida (la Blanca) pel color de la seua terra o per ser terra de secà. També el nom del riu que travessa Albaida i que dóna nom a la comarca, encara que segurament és el riu el que dóna el nom al poble i no al revés.
En Menorca hi ha una alqueria anomenada S'Albaida. Albaida del Aljarafe és a Sevilla i en Màlaga Canillas de Albaida. Las Albaidas es troba en Albacete i ben a prop, Albaidel que es forma amb el nom àrab més un diminutiu llatí.

El riu Túria és conegut en la seua part inicial com a Guadalaviar, que ve a dir riu blanc (però també hi ha la hipòtesi que signifique wadi al-abiar o riu dels pous).


A fora de la península podem veure el barri de Dar el Beida en Alger, conegut en època colonial com la Maison Blanche. Un municipi d'Algèria s'anomena Zanat el Beida, molt semblant al nostre Adzaneta d'Albaida. En Síria, Minet el Beida, el port blanc. Zawiya el Beida és una de les ciutats més importants de Líbia.  En Marroc, Ad-dar el Beida, anomenada Anfa en llengua tamazight i que nosaltres coneixem pel nom que li donaren els portuguesos, Casablanca. Sense eixir de Marroc també hi ha El Koudia el Beida, el pujol blanc. Finalment a Palestina es situa Ein al-Beida o la Font blanca.



أسود / سوداء

(asud / suda') són respectivament, negre i negra. En tenim un grapat, de topònims que provindrien d'aquest adjectiu: Benimassot, Benissoda, Benissaudet, Busot. L'arabista Mikel Epalza afirmava que el mot era sinònim de "feliç" com un eufemisme per a referir-se a població de pell negra. Llavors la seua hipòtesi era que  aquestes alqueries estaven relacionades amb població d'origen africà i això perquè hi vingueren com a soldats en els darrers anys de la taifa de València i se n'apoderaren d'algunes en previsió d'un pagament que no anaven a rebre. En aquest enllaç es pot llegir la hipòtesi millor detallada: https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/28_epalza.PDF

D'aquí també prové el nom Sudan amb el significat de País dels negres (bilad as-Sudan).



أحمر / حمراء

Ahmar i el femení hambra' signifiquen roig i roja. 
El femení el vegem per exemple en la partida d'Alfambra, a Ribesalbes, que es repeteix en un municipi i riu de Terol i que significa, la Roja. És l'equivalent d'Alhambra perquè les aspirades esdevenen -f- en terres nostres. També podria ser-hi en Javalambre, de l'àrab djabal, muntanya a pesar que djabal en àrab és masculí i hauria de donar alguna cosa semblant a Jabalimar, de la mateixa manera que tenim el topònim Guadalimar, en Jaén, wadi al-ahmar o riu roig. Finalment també pensava que el castell d'Ambra, a Pego, venia d'aquest mot però hambra haguera donat Fambra i no Ambra.
Fora de la península tenim diversos al Hamra en Tunísia, Oman, Israel, Síria o Aràbia Saudita. 


أزرق / زرقاء

Azraq és el color blau i zarqa' és el femení. El color era el malnom d'un dels cabdills musulmans que lideraren la resistència contra les tropes cristianes al segle XIII. D'azraq també prové, segons Coromines el nom del peix aladroc. La presència en la toponímia és minsa. En Xàbia tenim la partida Benimadrocs que podria estar-ne relacionada. O en la Vila Joiosa, la Torre del Xarco que podria vindre de zarqo.



Asfar i safra, groc i groga. No n'he trobat cap en la toponímia, no obstant tenia la mania que la Safor tenia a veure-hi. Sembla que l'únic rastre que tenim és en el safrà i pot ser, en el sofre, malgrat que en defensen l'origen llatí (sulphurum), la pèrdua de la -l- i l'article que té en castellà (azufre) units al color d'aquest mineral, fan pensar en un origen àrab també.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (II) RECIPIENTS

LLIBRES DEL 2017