APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (XI) LA NAVEGACIÓ

Els mots de hui tenen en comú el fet de parlar sobre embarcacions. La Baixa Edat Mitjana va ser el període daurat de la navegació mediterrània i tot i que tenim la imatge d'un món dividit de manera irremeiable per la religió, els contactes entre les diverses riberes de la Mediterrània des de Grècia a València i des de Berberia a la Provença eren freqüents i constants, bé foren navegants, pirates, presoners, comerciants, religiosos, refugiats o soldats i tot a l'hora de vegades, anaren nodrint un llenguatge mariner comú farcit de manlleus.

Carraca: nau de transport de mercaderies de gran tonatge que es va fer servir a la Baixa Edat Mitjana i sobretot pels genovesos, venecians i portuguesos.  A causa de la seua lentitud en el transport, va esdevenir com a sinònim de nau antiquada i vella i per extensió un vehicle o qualsevol objecte.  El seu origen és fosc, s'ha proposat un àrab andalusí qarraqa derivat de l'àrab clàssic حَرَّقَ (harraqa), cremar, destruir amb foc i aplicat a un tipus de nau de guerra. Amb contaminació del llatí caricare (carregar) va donar el mot carraca però no hi ha consens sobre aquesta explicació perquè les carraques no eren naus de guerra.

Carraca portuguesa en un mapa del segle XVI


La faluca o falua és una nau de vela que fan servir els pescadors del Nil a Egipte i que en l'antiguitat es feia servir per tot el nord d'Àfrica en la navegació a cabotatge i també en el transport de passatgers d'una nau a una altra. El mot prové de l'àrab faluqa (فلوكة), barca petita. De menor grossària és el falutx, i emprat com a sinònim de llaüt. És un mot  derivat del castellà falucho i que al seu torn prové de l'àrab faluqa. El faluer és qui condueix la faluca.



Un llaüt, dit també llagut és una embarcació de pesca i cabotatge amb vela llatina, el terme prové de l'àrab العود (al 'ut) que vol dir fusta. Amb el terme llaüt es designa un instrument musical de corda que acabà per designar també l'embarcació, potser per la forma pareguda. El llauter és qui tripula un llaüt i navegar amb un llaüt es diu llaütejar. Fa doblet amb ud que és un tipus de llaüt que es fa servir en països de la Mediterrània Oriental i que comparteix etimologia. De l'àrab passà al francés a través de l'occità com a luth, i luthier n'és el fabricant. En valencià tenim el mot lutier per a referir-nos al fabricant d'instruments de corda, sinònim de violer. 




La sagetia és una embarcació amb vela llatina, menys grossa que una galera i per això mateix més veloç. Era molt estimada pels pirates per a dur a terme les seues ràtzies. També val a dir que en els 8 segles en què la sagestia fou emprada, anà canviant de morfologia, fent-se més grossa i afegint-hi veles. L'origen del terme no està gens clar, Federico Corriente proposa un derivat de شَطّ (shatt), "molt llarg" contaminat pel llatí sageta, en referència a la seua rapidesa.

Una sagetia del segle XVIII



La tarida era una embarcació allargada amb dos veles i rems destinada al transport de tropes, material de guerra, queviures i cavalls però el seu ús habitual era el comercial. De l'àrab طريد (tarida), "acaçat" segons Federico Corriente perquè la seua rapidesa feia paréixer que fugia.






El xabec és un vaixell de vela de tres pals emprada sobretot en la navegació de cabotatge. És un tipus d'embarcació que a partir del segle XVI també el trobem en guerres i molt estimat pels pirates nord-africans per a fer les seues incursions. Prové de l'àrab شبكة (shabeka) "xarxa", és a dir que originalment era una embarcació destinada a la pesca amb xarxa, també coneguda com a aixàvega. Es troba en diverses llengües, en anglés es diu xebec, jabeque en castellà, sciabbecco en italià o xabeco en portugués.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

2018

UN B2