APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (XIV) PEJORATIUS

Aquests mots parlen sobre el caràcter de les persones amb una connotació negativa.

Albardà, comediant, bufó i per extensió persona histriònica i inconscient i antigament també tenia el significat de persona que viu de gorra, tal vegada per la consideració social que sovint tenien els bufons de les corts reials. Mots derivats són el verb albardanejar, fer coses estúpides o sense seny i albardaneria, una estupidesa. Té una etimologia curiosa perquè en àrab andalusí ja s'empra amb este significat però en àrab clàssic el mot بردان (bardaan) significa fred o gelat i acabà prenent el significat de descarat.

Bardaix, sodomita, el DCVB afegeix el matís de sodomita pacient i per extensió també s'empra com a sinònim de brut, immoral. Ens arriba de l'àrab برده (bardah), captiu, esclau i aquest del persa برده amb el mateix significat i derivat del verb بردن (bardan), dur, portar. Per tant aquest verb persa és cognat de l'anglés to bear i el llatí fero que trobem a molts verbs compostos com inferir, referir, transferir, proferir. També apareix en altres llengües com el castellà bardaje, en francés afegeix el matís de efeminat (bardache), en italià bardasso és un jove que es prostitueix i per extensió, un jove maleducat i en sicilià també existeix bardasciu com a persona que es comporta de manera poc convencional i no adequada al seu gènere o edat. És prou reveladora la relació que s'estableix entre l'esclavitud, l''homosexualitat i la prostitució al passat i els prejudicis que hi ha al voltant de l'homosexualitat.

A Castelló i a les terres de l'Ebre un baldraga és qualcú malfaener i gos mentre que els mallorquins hi afegeixen que a més és una persona que no mereix ser respectada. Per això diem que quan algú se n'aprofita de la resta fa les coses al baldraga. De baldraga prové baldragues, una mena de calçons i per extensió també defineix un home que es deixa manar per la dona. Prové de l'àrab حطرج (hatrakh), ximpleria, mot que segons Federico Corriente a l'Al-Àndalus es va veure contaminat pel mot باطل (batil), va, inútil. De l'arrel també se'n deriva el mot faltriquera, butxaca perquè és el lloc on acaba tot allò que volem guardar i que no té un lloc específic.

És curiós com vivint a una societat mediterrània que és presa com a poc treballadora, tenim molts mots per a assenyalar a aquell que no té gana de treballar. Per exemple el mot gandul. Prové de l'àrab andalusí غَنْدُور‎ (gandur) amb un significat que varia segons regions, des de l'àrab clàssic gros, obés a l'egipci buscabregues o l'algerià milhòmens. Podem veure a més com les paraules tenen una forta càrrega pejorativa malgrat que hi haja defensors de "les paraules són paraules i no condicionen el món". El mateix mot en femení pren la connotació de prostituta.

Diguem d'algú que és un mamarratxo quan actua amb poc de trellat o té un comportament grotesc, que no s'adiu a allò que entra dins dels límits del que s'accepta socialment. També es pot fer extensible a objectes. És un mot pres del castellà mamarracho, que al seu torn prové de l'àrab andalusí muharráǧ influït pel mot momo, un antic déu romà que representava la burla. El mom era una figura medieval prou popular que ha perviscut per exemple, en la Dansa del Corpus en la figura de la Moma. De l'àrab clàssic محرج (muharrij), que fa passar vergonya.

Quan una persona actua de manera miserable, gens generosa o infeliç en diguem que és mesquina. Aquest mot prové de l'àrab مسكين (miskiin) amb el significat de pobre, sense recursos i que té un origen en la llengua acadiana. La paraula apareix també en altres llengües veïnes com el portugués (mesquinho), el castellà (mezquino), l'occità (mesquin) o el sicilià (mischinu). Observem el caràcter aporofòbic que ha adquirit el mot perquè relaciona pobresa i maldat.

Finalment tenim l'adjectiu rafalí per a dessignar qualcú que presenta un aspecte malaltís i dèbil. Prové de l'àrab  راحل (rahal) que originalment significava caminar, ser nòmada, muntar un animal i també significa campament, lloc de descans, d'on provenen els nostres rafals. Però el mot també prengué el sentit eufemístic de morir i en l'àrab andalusí a més designava la carn morta, la carronya, la carn per a la venda. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL