DE FER CUA I REPAGAR
El viatge a Barcelona va ser força prolífic pel que fa a temes i reflexions. Deu ser per això que hom diu que viatjar obri la ment, ajuda a contemplar la vida des d'una altra realitat, o sense el jou de la rutina, de les accions diàries a què ens encadenem, la ment és més juganera, s'aventura a explorar més enllà.
La qüestió és que la darrera parada fou Port Aventura, parc temàtic el qual bàsicament ofereix cues infinites. Era el primer dia d'obertura, les primeres vacances de Pasqua en una normalitat relativa, cada volta som més gent al planeta i qualsevol cosa esdevé massificada. No obstant això, hi havia un altre element que contribuïa a eternitzar les cues, a banda de l'existència de gent. Després de pagar l'entrada al parc, que no és barata, pots pagar un extra (d'unes quantes desenes d'euros) i no haver de fer cua, pots botar-te-la. Clar, si en cada viatge cabíem en el carro unes 30 persones, tanmateix d'eixes 30 persones més de la meitat provenien de la cua ràpida, no hi havia manera que avançara.
Però al marge de l'anècdota, ho vaig vore com una metàfora de la nostra societat, és a dir que hem interioritzat el fet de repagar per serveis ja pagats per a obtindre privilegis. Això pots aplicar-ho als parcs temàtics, a la sanitat o a l'educació i tot plegat és prou frustrant, la manera en què el capitalisme sempre troba escletxes per a continuar traent diners i com acceptem passar per l'adreçador per a sentir-nos, per uns minuts, uns privilegiats.
Em va passar una cosa fa vora 20 anys en el Port Aventura. La primera volta que hi vaig anar va ser el 95 i hi havien aquestes cues i tot açò i allò. El 2003 hi vaig tornar amb una excursió escolar i vora les quatre vaig trobar en terra una canellera: quina sorpresa de saber que allò et feia evitar les cues massificades. Les cues eren curtes per a aquells que privilegiats i no saps les voltes que vaig pujar a l'única atracció que m'agrada, la del Dragon Kahn.
ResponEliminaDoncs bé, això de la canellera certament és per a treure diners. Ras i curt i fer que la teua experiència cara en el recinte puga ser plena del tot sense inconvenients de temps.
Per cert, és també com els màsters i els postgraus universitaris: maneres per a distingir uns pocs de la massa.