EXCURSIÓ A UN LLOGARET D'ALACANT

Santa Faç és una pedania de vora 800 habitants que es troba entre els térmens d'Alacant i de Sant Joan d'Alacant. El nucli de població té el seu origen en el monestir que s'hi va fundar a finals del segle XV sobre l'alqueria de Lloixa.

El topònim de Lloixa és interessant, probablement d'origen mossàrab, segons Coromines i voldria dir llosa. Esta llosa faria referència bé a un llosar o pedrera, com la Loja de Granada, o com les altres Llosa valencianes, es tractaria d'un camí enllosat, amb pedres planes. Si més no, justament al costat del monestir passava l'antiga Via Dianium que menava des de Lucentum (a l'Albufereta) fins a Dénia seguint el litoral.

El monestir es va construir per a hostatjar la relíquia de la Santa Faç que havia dut un capellà de Sant Joan des de Roma. La relíquia és una icona bizantina i és que abans de la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, es va produir una eixida de relíquies i obres d'art de la capital imperial que via Roma o via Venècia es dispersen per Occident. De la Santa Faç hi ha algunes altres amb una història similar, com la de Llutxent o la de Jaén.

A finals del mateix segle es va traure la imatge en rogativa durant una sequera greu i en el lloc de Lloixa la icona produí un miracle que motivà la construcció del monestir. Clar que en aquell temps és una zona a cristianitzar ja que en el territori que separa les dos viles cristianes d'Alacant i la Vila Joiosa abunda la població mudéjar en alqueries com Benialí, Benimagrell o la mateixa Lloixa, llavors el monestir funcionava com a centre de cristianització i control.

Pel mateix motiu que les poblacions més properes eren Alacant i la Vila, calgué construir una torre per a protegir el monestir perquè es documenten diversos atacs de pirates pel litoral d'Alacant i de la Marina al llarg del segle XVI. Felip II encomanà a l'enginyer italià Gianbattista Antonelli la construcció de la torre. La resta del conjunt monacal es va edificar en diverses fases entre els segles XV i XVIII, d'origen gòtic i predominant l'estil barroc.

De l'edifici per a mi el més destacable és el cambril que hi ha darrere l'altar, de planta poligonal i amb pintures, entre les quals hi figuren els noms dels prohoms més importants de la ciutat d'Alacant al segle XVI, amb els seus càrrecs i tot en valencià, perquè diguen que mai s'hi ha parlat.

Encara hui és un lloc de pelegrinatge popular. La romeria se celebra el segon dijous després de Pasqua des de la cocatedral d'Alacant.

Al segle XVIII Sant Joan d'Alacant es va segregar d'Alacant, però la pedania es mantingué partida.

Pels voltants destaca la presència d'una série de cases fortes amb torre datades també entre els segles XVI i XVIII que protegien l'Horta d'Alacant. Hi ha documentades més de 40, però se'n conserven una vintena.