dijous, 4 d’agost de 2011

L'HERBA CANTA

Un dels últims llibres que he llegit és "The Grass is Singing" de l'escriptora britànica Doris Lessing. És una de les poques novel·les que he llegit últimament que m'ha agradat de veritat. La novel·la comença amb l'assassinat de la seua protagonista, la senyora Mary Turner, en una petita granja sud-africana, i a partir d'aquí viatgem des de l'inici de la història fins els fets que desencadenen l'assassinat. Però no es tracta d'una novel·la policíaca, aquí l'assassinat és un fet insignificant, a més es sap l'autor de l'assassinat des de la primera pàgina, el seu boy o criat domèstic africà. Però tampoc es tracta d'una novel·la sobre l'apartheid i la societat colonial britànica. Es més un viatge a la follia de la senyora Turner, com un ésser independent que empentat per les normes socials es llança als braços d'un granger i de la nit al matí canvia la vida urbana per una granja en mig de la sabana sud-africana mentre poc a poc va perdent la raó, però tampoc es tracta d'un drama psicològic. El matrimoni viu en la més absoluta pobresa perquè el veld (explotació agrícola) no rendeix; el seu propietari es nega a plantar tabac i cuidar ramat com el seu veí el multimilionari Charlie Slatter; però tampoc es tracta d'una novel·la que tracte la lenta mort de l'agricultura tradicional front a una agricultura capitalista. És un còctel de tot.

El fil conductor és la insatisfacció de l'ésser humà amb el món que el rodeja, el desig de canviar tot allò que ens envolta per adaptar-ho als nostres gustos, el desig en que el canvi ens durà sempre una vida millor però  al no poder-ho realitzar es cau en una espiral de fracàs i decepció. La característica comuna de tots els personatges és la inadaptació als esquemes socials, a la vida que es té, al clima, al sistema econòmic. I una de les coses més sorprenents que se'ns mostra es la complexitat i heterogeneïtat d'una societat que a priori es definiria per una dicotomia entre el blanc i el negre. Però aquesta és la superfície, quan grates un poc comença a florir un sistema on trobem al colon anglès front al colon holandès, al colon nouvingut que busca aventures al colòn que ha viscut durant molts anys a la colònia, l'habitant de la ciutat front al del camp, el nadiu que viu en la tribu al nadiu educat a les missions religioses, el camperol pobre front al ric, la dona independent front a la típica dona burgesa.

També ens conta la història d'un personatge que viu fugint d'allà d'on prové, en una cursa autodestructiva i circular que la du, com se n'adona al final, al punt que tractava d'evitar, a la línia de sortida.

En definitiva és un llibre lleugeret (unes 200 pàgines) però al mateix temps molt profund i de ritme ràpid on es conten moltes coses però sembla que el temps passe lentament, metàfora del que deu ser la vida al camp.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada