divendres, 21 de desembre de 2012

DOCTOR APOCALYPSE, I PRESUME


He decidit llegir-me l'Apocalipsi per tal d'assabentar-me a que ve tanta escama amb la fi del món. No sé a quina droga li pegaven, però eixe relat sols podia haver eixit d'una comuna hippy. L'autor, Sant Joan, es justifica dient que va caure en èxtasi ("èxtasi") i que se li va aparèixer un àngel (els àngels no seran tan bones persones com diuen, encara no els he vist trucar a la porta i presentar-se com Déu mana, al seu lloc es presenten aquí i allà sense ser convidats i destorbant). L'àngel en qüestió li va manar que ho posés per escrit i ho enviés a set esglésies en concret, com les cadenes de correus que duen mala sort si no les reenvies. 

Així comença un seguit de palla escrita sense cap interès fins que comença l'apocalipsi en si. S'obre un portal tridimensional i d'allà dins comença a aparèixer personal: que si els quatre genets, que si les dotze tribus d'Israel, que si la tipeta del Neutrex, sembla no tindre final com un cotxe de pallassos. I més gent vestida de blanc, clar si es llaven la roba amb Neutrex futura és comprensible. Per últim apareix un altre àngel i comença a repartir perfums a tort i a dret, més que un àngel sembla la venedora de l'Avon. Una vegada tots perfumats, 7 àngels toquen 7 trompetes, les quals desencadenen una sèrie de situacions dramàtiques a la vegada que destructives: incendis, aigua emmetzinada, estrels ferits...Per últims apareixen uns escorpins, als quals els àngels manen no matar a la humanitat, sinó torturar-la sense pietat durant 5 mesos, dia amunt, dia avall. 

Unes quantes plagues més tard apareix un altre àngel, pentinat amb un arc de Sant Martí (com el Curro de la Expo) i mana a Sant Joan menjar-se un llibre i mesurar un temple i després m'he perdut i parla de la destrucció de Jerusalem, com si no haguessen tingut prou les darreres dècades. Seguidament més bèsties que pugen i baixen sense ordre ni concert i això ja pareix un entremès sense guió. L'autor ja no sap continuar i fa aparèixer una dona vinguda del cel que es posa a parir al bell mig de tot. Però a la dona li furten el seu fill, com si fos l'Abigail i se'n va vagant pel desert 1260 dies exactes. A tot això un drac havia intentat menjar-se el seu fill (xiquet que ja no torna a aparèixer més). Els àngels, capitanejats per Sant Miquel, s'enfronten al drac, el qual resulta ser, en un gir dramàtic de l'argument, ser el mateix Satanàs.

Ja estan a punt de carregar-se'l, quan Satanàs demana l'ajuda d'una pantera amb potes d'ós i deu caps que apareix de dins la mar. La humanitat meravellada comença a adorar-los (me'ls imagine com en la pel·lícula dels Deu Manaments amb Charlton Herston, tots ballant al voltant de l'ídol fals) i per humanitat deu ser la poca humanitat que quedara en peu. Per completar el zoològic apareix un corder, "que parla com un drac" (sic) jo no sé a quants dracs haurà escoltat parlar Sant Joan però els que he escoltat jo emetien solament una sèrie de sons guturals. El corder en qüestió obliga a la humanitat a fer-li una estàtua al dimoni i després els marca a tots amb un segell de discoteca i els diu que aquells què no tinguen el segell moriran i no podran ni comprar ni vendre res (per aquest ordre: primer morir, després mercadejar).

Per completar el quadre ens faltava l'actuació musical, oferida pel corder i un grup de verges que ballen a l'estil Bollywood, mentre més àngels anuncien el dia del judici final i la desaparició de Babilònia  (de totes les escenes bizarres la més interessant és esta, perquè cap al segle I d.C Babilònia feia més de cinc segles que havia deixat de ser una ciutat important i s'havia convertit en un villorrio en mig del desert iraquià. Si hagués estat realment escrit al segle I, deurien parlar de Roma o Alexandria, a no ser que l'apocalipsi fóra redactat segles abans per una cultura diferent, xanxan... gir dramàtic d'esdeveniments).

Més escenes bizarres, àngels anunciadors, còlera divina, paràgrafs que s'empasten sense sentit, sospites que ens estan venent diversos relats en un, redundàncies, errades de guió, a una tal Babilònia la jutgen per prostitució, el dimoni és encadenat durant mil anys i torna a fer maldats (això deu ser cap a l'any 3012), després el dimoni es llançat a l'infern i la humanitat viu feliç en una nova Jerusalem. Fi.

Personalment no m'agrada aquest relat, hom espera de l'apocalipsi escenes èpiques, no una pel·lícula d'Almodovar. Es nota que l'autor no sap per on tirar en determinats punts i acabe sovint en atzucacs, dels quals surt amb la tècnica pueril de lo hizo un mago. En fi, posats a triar em quede amb el final d'una de les millors sèries que com tot el que ha produït occident, ha acabat per morir en una espiral de decadència:
-Preparaos para el fin, ...el fin de los precios altos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada