UN DIA EN ASCOT
Ian està content, mentre passa l'aspirador i recull de la moqueta les fulles, les molles i els somnis perduts dels clients. Se'n va el cap de setmana a Londres i em diu:
-Has d'anar algun dia a Londres, en Londres sempre està passant alguna cosa.
-A què vas a Londres, Ian? Te'n vas de festa?
-Noooo, me'n vaig a Ascot.
Ascot és un dels hipòdroms més importants del Regne Unit, propietat de la família reial i on es reuneix en cada competició la crème de la crème britànica, eixos que tenen mines d'or en Johannesburg i fàbriques tèxtils en Calcuta. Ian és un gran afeccionat a l'hípica, ja ho vaig dir, sempre està parlant dels seus cavalls. De fet, totes les seues històries, anècdotes i consells vitals incorporen cavalls d'alguna manera.
-Aniré amb dos cavalls, Mercedes I i Mercedes II.
-Mercedes és un nom per a una dona, no un cavall. Hauries de posar-los noms com Felicity o Honeycomb.
-Mercedes no és un nom de dona, quina dona voldria dir-se com un cavall?
-Voràs la reina? Dona-li records.
-La reina està en Edimburg aquest cap de setmana, però veuré el seu fill. Saps que una vegada vaig conéixer el Príncep Carles? Fa uns anys el meu cavall va quedar segon, Emotive li deien, corria com un llamp, però l'altre cavall era més ràpid. Camilla va donar el seu premi al guanyador i a mi me'l va donar el Príncep. Em va dir: Ian, estàs decebut pel resultat? I jo li vaig dir: No estic decebut per haver perdut, estic content perquè el meu cavall ha sigut el segon més ràpid i s'ha esforçat molt. I el Príncep em va donar la mà i em va dir: eixes paraules són dignes d'un savi. Duia un vestit fet a mesura, no com el que duríem tu o jo, pareixia una pintura, com un guant, amb la corbata de seda i un diamant en la corbata que brillava amb els rajos del sol. I Camilla també molt simpàtica, parlava amb tot el món, no com el seu ex, un estirat anglès. La propera vegada et duré a Ascot.
-No patisques, no tinc ni una pamela desent, segur que no em deixarien entrar.
I Ian va continuar aspirant somnis de la moqueta i jo esborrant polint vidres.
-Has d'anar algun dia a Londres, en Londres sempre està passant alguna cosa.
-A què vas a Londres, Ian? Te'n vas de festa?
-Noooo, me'n vaig a Ascot.
Ascot és un dels hipòdroms més importants del Regne Unit, propietat de la família reial i on es reuneix en cada competició la crème de la crème britànica, eixos que tenen mines d'or en Johannesburg i fàbriques tèxtils en Calcuta. Ian és un gran afeccionat a l'hípica, ja ho vaig dir, sempre està parlant dels seus cavalls. De fet, totes les seues històries, anècdotes i consells vitals incorporen cavalls d'alguna manera.
-Aniré amb dos cavalls, Mercedes I i Mercedes II.
-Mercedes és un nom per a una dona, no un cavall. Hauries de posar-los noms com Felicity o Honeycomb.
-Mercedes no és un nom de dona, quina dona voldria dir-se com un cavall?
-Voràs la reina? Dona-li records.
-La reina està en Edimburg aquest cap de setmana, però veuré el seu fill. Saps que una vegada vaig conéixer el Príncep Carles? Fa uns anys el meu cavall va quedar segon, Emotive li deien, corria com un llamp, però l'altre cavall era més ràpid. Camilla va donar el seu premi al guanyador i a mi me'l va donar el Príncep. Em va dir: Ian, estàs decebut pel resultat? I jo li vaig dir: No estic decebut per haver perdut, estic content perquè el meu cavall ha sigut el segon més ràpid i s'ha esforçat molt. I el Príncep em va donar la mà i em va dir: eixes paraules són dignes d'un savi. Duia un vestit fet a mesura, no com el que duríem tu o jo, pareixia una pintura, com un guant, amb la corbata de seda i un diamant en la corbata que brillava amb els rajos del sol. I Camilla també molt simpàtica, parlava amb tot el món, no com el seu ex, un estirat anglès. La propera vegada et duré a Ascot.
-No patisques, no tinc ni una pamela desent, segur que no em deixarien entrar.
I Ian va continuar aspirant somnis de la moqueta i jo esborrant polint vidres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada