dimecres, 18 de febrer de 2015

EL MEU NO ERASMUS

L'altre dia llegia que en el futur haver fet una beca erasmus serà paregut a haver fet la mili. Supose que això significa generacions massacrades amb historietes de quarter, alcohol i festes. Bé, davant de tot he de dir que vinc de l'Empordà. No, això no era. Ah sí, he de dir que jo mai he fet una erasmus (música dramàtica, algú del públic crida: monstre, una senyora es desmaia).

Guardeu un moment les torxes i les forques. Sabeu per què mai vaig fer una erasmus? Perquè em feia por. No és que fora una espècie  de troll que mai haguera eixit del poble, ja havia estat tres setmanes "estudiant" anglés en Malta i un mes en Rússia, però viure durant un curs sencer, ah això pareixia una muntanya inassolible. És que en l'estranger sempre parlen estranger, sabeu? I si havia d'anar al metge? I com entendria el que deia el professor a classe i després faria els exàmens? Perquè malgrat que a la facultat d'història de la Universitat de València els erasmus apareixen el primer dia per a saludar i ja no els tornes a veure el pèl, diuen que en altres universitats s'ho prenen més seriosament. 

Tampoc és que viure en Europa tinguera molts al·licients. Vull dir, a Xàbia si parles en valencià, molts no t'entenen. Si vas a l'Iceland, els preus estan en lliures. A les sis pots sopar en la majoria de restaurants. Et trobes perfectament amb cotxes que tenen el volant a la dreta. En qualsevol quiosc pots comprar el Costa Blanca News o el Costa Blanca Nachrichten. Si engegues la ràdio, es més fàcil escoltar emissores en rus o fins i tot les que arriben d'Algèria, que en valencià. Per nadal hi ha un Weihnachtsmarkt al Cap de la Nau. L'Oktoberfest o Sant Patrici són ja igual festa com Sant Joan i Sant Antoni. Hi ha esglésies anglicanes, protestants, ortodoxes. La teua vista s'acostuma a veure sandàlies amb calcetins blancs. El rugby, la petanca o el cricket ja són esports tradicionals com la pilota. És a dir, per a què vols anar a l'estranger, quan ja vius a l'estranger?

Així i tot no volia quedar-me amb l'espineta de no haver-me'n anat així que vaig anar a informar-me. Estava ja en quart i havia passat el període per a demanar-la així que ho vaig consultar amb el professor que duia eixos temes i em recomanà no acabar la carrera en cinquè i deixar-me uns deu o dotze crèdits pendents i ell ja s'encarregaria de convalidar-ho tot arribat el moment. A pesar de tot no vaig poder, quan vius de beques, deu crèdits suspesos significa perdre la beca. De manera que no me'n vaig anar d'erasmus però si que vaig poder viure en l'estranger i no, treballar en una fàbrica o en un hotel no és com una erasmus, almenys no hi ha tantes festes.

Si no saps que és un Iceland, el Costa Blanca Nachrichten o el Cap de la Nau, no patisques, és que no eres de la Marina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada