dimecres, 31 de maig de 2017

APRENDRE ÀRAB SENSE EIXIR DE CASA

Arran d'anar mirant cosetes sobre etimologia aquests mesos, vaig trobar que hi ha nombrosos noms d'origen àrab i que en l'actualitat continuen tenint un significat en l'àrab estàndard. D'altres no, bé perquè s'han perdut eixos mots o perquè els topònims serien d'origen àrab hispànic, unes varietats de l'àrab que ja no existeixen. Per això voldria posar aquí algunes d'eixes paraules perquè la toponímia també pot ser una ferramenta per aprendre llengües.

Davant de tot cal fer un breu apunt gramatical. En àrab l'article determinat (el nostre el, la) és al, per això hi ha tants arabismes que comencen per eixes dues lletres perquè en passar a la nostra llengua, l'article va quedar fossilitzat en el mot. Això és sobretot més freqüent en castellà i en portugués que en català, per exemple: algodón < cotó; azúcar > sucre; albornoz > barnús; alcachofa > carxofa (i en menys casos succeeix al revés: berenjena > albergínia).

غار 
Ghar significa cova  i tenim el riu Algar (al-ghar, la cova) que naix en la Serra de Bèrnia i desemboca en Altea, o el municipi d'Algar de Palància en el Camp de Morvedre. Altres Algars els trobem a Montaverner, Beneixama, Benassal, Tuéjar o Gandia. A les Illes Balears també trobem diversos S'Algar (amb la redundància de l'article definit). A fora del país també trobem Algars a Guadalajara i a Cadis.  Es diu  sovint que el topònim Laguar ve d'aquest mot, essent el plural i volent dir les coves però personalment no em convenç perquè coves en àrab es diu ghiran.

Les fonts d'Algar, font: enciclopedia.cat


        غور
Ghur (pronunciat també ghaur) significa vall profunda o depressió, podria ser d'on vinguera el topònim de la Vall de Laguar en referència al Barranc de l'Infern que la recorre. A tots els registres apareix Laguar com a plural de gar cova però com ja he esmentat abans, el plural de gar no és gwar. Pel que fa a aquesta interpretació hi ha el problema de com ghaur es converteix en ghuar i que el topònim siga Laguar (antigament Alauar) i no Alguar.

Barranc de l'Infern a la Vall de Laguar.
Font: By Joanbanjo (Own work) [CC BY-SA 4.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0)], via Wikimedia Commons


عُقاب
Uqab (pareix que depenent del dialecte pot pronunciar-se aqab, auqab, oqab) significa altura, lloc elevat i per assimilació, també àguila. D'al-uqab trobem dos topònims valencians, Olocau i Olocau del Rei, ambdós construïts en alt, el primer en la Serra d'Espadà i el segon als Ports. D'uqab se'n derivaria el diminutiu uqayba, donant com a resutlat Olocaibe o Ocaive, el castell de Pedreguer que controla l'accés des de Dénia cap a les valls de l'interior. 

Olocau des del jaciment del Puntal dels Llops.
Font: By Alcavó (Own work) [CC BY-SA 4.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0)], via Wikimedia Commons

جَبَل

Jabal, muntanya. Al País Valencià sols tenim dos exemples, Benigebel, una partida de Tàrbena i que voldria dir la penya de la muntanya i possiblement el Cavall Verd en què cavall és una adaptació de jabal feta pels cristians i per un fenomen en què s'intenta donar un sentit a un topònim que ja no diu res. Fora tenim Javalambre, la muntanya roja, el riu Jabalón, Gibraltar i Gibraleón. En Sicília també apareix, per exemple en Mungibeddu (gibeddu > jabal), el nom sicilià del volcà Etna, nom que es recupera a partir del Renaixement. En català antic el volcà encara s'anomenava Montgibell.

Serra de Javalambre.
Font: Sierra_de_Chabalambre {{Flickr by-nc-sa|http://www.flickr.com/photos/depredator007/6291773467}}



كَومة
Kuma, elevació de poca alçada, coma. És un nom bastant prolífic, a tots els pobles hi ha una coma o una cometa.


مرج
    
Marj, marjal, lloc on s'estanca l'aigua. És un topònim també molt prolífic: el barri de Marxalenes a València, on antigament s'estancarien les aigües que baixaven del Túria, la Marjaleria a Castelló de la Plana, Marjaletes a Alacant, la Marjal que uneix Pego i Oliva, la Marjaleta de Daimús...A Finestrat hi ha L'Almarjalet, un altre cas de topònim amb l'article redundant. També tenim l'Almorig a Faura, l'Almaig a Callosa d'En Sarrià i l'Almoraig a Xixona, nom que es repeteix al Poble Nou de Benitatxell en la cala del Moraig o de l'Almoraig.
Altres dos que podrien ser-ne derivats són la Marxuquera i el Marxucal, ambdós a la Safor. Encara que es discuteix aquesta etimologia.
Tornant breument a Marxalenes, no sé si caldria que el nom oficial fos amb j, és a dir Marjalenes, ja que com està ara sembla una valencianització del castellà Marchalenes o una transcripció de la pronúncia local.
Marjal dels Moros a Montcada.
Font: http://www.paisatgesculturals-rsm.org/01V/la-marjal-dels-moros/


       قلة
Qola, cim o petita muntanya. Tenim al Maestrat Culla i a la Ribera, el diminutiu Cullera o el redundant Benicull, la penya de la muntanyeta. A Granada hi ha dos Cúllar i a Almeria trobem Escúllar. A fora de la península el trobem en Síria, Marroc o Malta. Aquí en concret trobem Colla Safra, una muntanyeta de color groguenc, nom que trobem en la nostra paraula safrà (asfar> groc).

La muntanya de Cullera que dóna el nom a la població.
Font: CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=236790


2 comentaris:

  1. Me encanta esta entrada, me parece súper curioso. Por no hablar de todos los lugares en Valencia que comienzan por Beni, y todos los ríos que comienzan por guada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'escriuré més perquè en tinc un grapat.

      Elimina