APRENDRE ÀRAB SENSE EIXIR DE CASA (V)

L'element comú que tenen els topònims de hui és que estan relacionats amb vies de comunicació: camins, carreteres...

منصف 

(Mansaf) L'última vegada vaig parlar del verb nasal, que volia dir "descendir del cavall" i que per derivació havia acabat per designar hostatjar-se. Aquest mot hi està relacionat i vol dir més o menys "a la meitat del camí". Just a meitat camí entre les medines de Balansiya i Al-Yazirat o València i Alzira, hi ha la població d'Almaçaf que amb el temps es pluralitzà com a Almussafes. La caseria de Masserof en Xaló també podria provindre'n, ja que es troba en el camí que puja a la serra de Bèrnia. En Castella-la Manxa trobem Almansa que significa això mateix i recordem que la població es troba en una de les vies que comunicaven la Mediterrània amb l'interior de la península. 

بلاط

Un balat és una manisa o llosa i per extensió, un camí empedrat. El camí empedrat o al-Balat dóna nom a molts pobles o llocs valencians: Albalat de la Ribera (Ribera Baixa), Albalat de Sorells (Horta Nord), Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre), Albalat dels Ànecs (Cabanes, Plana Alta), el Mas d'Albalat (Vall d'Alba),  Albalat de Sogorb (Alt Palància), l'Albalat (Xixona, l'Alacantí) i Albalat d'Altea (Altea, Marina Baixa). En Antella trobem la variant Albalà. Per tant aquests mots són cosins dels altres que tenen l'element Llosa i que també es refereixen a camins empedrats, com la Llosa de Ranes, la Llosa de Camatxo o la Llosa de la Plana. Segurament aquests camins empedrats foren les antigues calçades romanes. 

A fora de València trobem també alguns albalats, per exemple Albalate del Arzobispo en Terol, Albalat de Cinca a Osca, Albalate de las Nogueras en Conca, Albalate de Zorita a Guadalajara, Higuera de Albalat a Cáceres, un despoblat anomenat Albalat a Calataiud (Saragossa) i un Albalá a Cáceres. Encara més, la principal via que comunicava les terres de Galícia i Lleó amb Andalusia, la Via de la Plata, és una deformació de Al-Balata, la via. 

Més lluny trobem Balat en Egipte, Balata en Aràbia Saudita, un camp de refugiats palestins del mateix nom i el Raqaq Albalat, un famós carrer de Beirut per citar-ne uns pocs. 

Abans de continuar, és curiosa l'etimologia de balat perquè es tracta d'un préstec del grec, de plateia que vol dir ample i que passà al llatí i d'on provenen entre d'altres, els mots plaça, plat, plàtan o plató. Amb el significat de pla, trivial ha passat a l'alemany com a platt i Platt o Plattdeutsch és el nom que se li dóna al Baix Alemany, un mot de connotacions un poc despectives, per cert.

سكّة / سُوق

Sikka i suq, dues paraules que estan relacionades. Sikka significa camí principal i d'aquí se'n deriva suq, mercat, segurament perquè els mercats sempre es celebraven en llocs on s'encreuaven diversos camins. De sikka també tenim el diminutiu sokak que ens ha donat el nostre atzucac (també en turc carrer es diu sokak). Una altra paraula que se n'ha derivat és seca, el lloc on s'encunyen les monedes, el perquè no l'he trobat. De fet sikka també vol dir moneda, tal vegada per què les monedes són molt corredores? 

Derivat de suq trobem l'Assoc, coneguda també amb el nom d'Alqueria de Martorell, un despoblat a prop de Gandia. El nom de Sueca podria derivar d'un diminutiu de suq o del mot sikka perquè al cap i a la fi es troba en el ramal de la Via Augusta que descendia cap a Dianium. És un topònim semblant al d'Azuqueca de Henares, en Guadalajara. 

صراط

Sirat, el camí elevat, és el pont que tot creient musulmà ha de creuar per arribar al Paradís, tan prim com un pèl i tan afilat com un ganivet. En la toponímia sembla haver donat nom al poble de l'Alt Millars Cirat perquè es troba en un pas elevat sobre el riu. El mot en àrab sembla provindre del llatí strata. 

شريعة

Xaria significa també camí o via i per extensió és la llei que els musulmans han de seguir. A València trobem el barri de la Xerea que es trobava en el camí que des de la mesquita major anava cap a llevant.