SETEMBRE BIS

L’últim mes ha sigut molt caòtic. Tot començà fa unes setmanes, llavors tenia un treball estable, això sí amb una data de caducitat a les portes de Nadal. No és la millor època per a quedar-se en l’atur? Sembla el guió d’un telefilm d’antena 3.
Però de sobte vaig emplenar la loteria de les adjudicacions contínues i em va tocar un premi. Vaig haver de deixar-ho tot, fer una maleta i anar-me’n. Havia arriscat i podia eixir-me mal la jugada. De fet el treball era per a tres setmanes però com que ja estic acostumat a cagar-la, no vaig fer cap drama. Al final la vida fa corfa.
L’experiència en Ontinyent ha sigut molt satisfactòria: el centre, els companys i els alumnes. Les coses bones s’acaben i sabia que estava ocupant el lloc d’una altra persona. Vaig acabar dilluns, dimarts de curses administratives per la capital i per sort, m’ha tocat un altre premi en la loteria. Novament, ocupant el lloc d’una altra persona que ha de tornar a reclamar-lo algun dia no molt llunyà. És com dur l’existència d’un liquen paràsit.


Tanmateix, com deia una veïna, que per cert ara per ara faltà fa cinc anys, “no res i avant”, després de tot, ja es veu la llum al final del túnel. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (II) RECIPIENTS

U D'URBANISME