AMSTERDAM IV



Quan hom pensa en els Països Baixos o en Holanda, un dels símbols indelebles que sempre hi va associat és la flor de la tulipa. De color taronja, grogues, roges o morades han esdevingut en flor representativa, malgrat que no en són originàries. Com moltes altres coses que hui en dia ens pareixen europees de tota la vida, la tulipa és nativa de l’Orient, se la pot trobar des dels Balcans fins a l’altiplà del Pamir a l’Àsia Central. Ja hi existien en al-Àndalus però no deixava de ser una raresa, així la seua introducció es produeix en Europa al segle XVI a través de l’imperi Otomà. Als soldans els agradava adornar-se amb estes flors i de fet la paraula tulipa prové del turc tülpen que és el nom que rep el turbant que hi utilitzaven.



 A finals d’aquella centúria, en plena guerra per a alliberar-se del domini Habsburg, els holandesos buscaren estretir les relacions amb els otomans, per allò de “els enemics dels meus enemics són els meus amics” i a través d’estos contactes comercials, polítics i culturals (la Universitat de Leiden fou la primera en tindre una càtedra d’estudi d’àrab, persa i altres llengües orientals) arribarien les flors. 



Ara bé, no va ser esta simpàtica flor la culpable de l’ensorrament econòmic holandés del segle XVII. De fet la bombolla esclatà vers el 1630 i l’esplendor econòmica encara s’allargà uns 40 anys més. L’autèntic culpable fou una altra flor, la flor de lis dels Borbons.  El 1672 Lluís XIV inicià una política econòmica agressiva i envaí els Països Baixos. Tal volta no fóra just responsabilitzar únicament al rei Sol car comptà amb la inestimable cooperació d’Anglaterra, la Monarquia Hispànica i altres estats. Això però ja és una altra història.


Sobra dir que hui en dia encara es venen tulipes a Amsterdam, són un dels souvenirs més exitosos i en el Bloemenmarkt o Mercat de les Flors el producte estel·lar. Entre la Konigplein i Muntplein cada dia hi ha paradetes de floristes al costat del canal. Ara bé aquí no es on tingué lloc tota la voràgine de les tulipes del segle XVII, el mercat va obrir a finals del segle XIX. Actualment però, les vendes de flors han disminuït superades per les vendes de records de tota classe per al turisme i amenacen a substituir-les, a les mateixes paradetes del Mercat de les Flors. Una altra bambolla navega pels canals.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL