Intente mamprendre tantes coses que sé que no acabaré perquè sé que cada volta que pare el ritme torne a la nostàlgia i a la malenconia, com si no sapiguera ja, que són ports traïdors i que les naus que en ells cerquen recer, acaben enfonsades en la mar de l'oblit. M'agradaria trobar altres ports de més optimistes i poder aventurar-me a mar oberta però sempre romanc ancorat en els records. Records idealitzats, irreals, cants de sirena que m'atrauen cap a un abisme profund. Penèlope feia i desfeia el seu teler per a no perdre l'esperança, jo, per a no caure en la desesperança.

Comentaris

  1. No te dejes llevar por los recuerdos! La memoria nos juega malas pasadas.
    No sé qué habrá pasado, pero mucho ánimo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és res en concret, és el ritme de vida estressant i parar, s'agolpa tot. Gràcies :)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

2018

UN B2