ANGOIXES

 Des de fa uns anys, sempre que he de viatjar, els dies previs m’envaeix l’angoixa. És a dir que en lloc de viure-ho com una celebració, el comboi d’anar-se’n fora, de trencar la rutina, de veure llocs diferents, etc. ho visc com un drama. Comença a convertir-se en el pensament recurrent, des que m’alce fins a que em gite, com eixa cançó apegalosa que no pots llevar-te del cap. La meua ment s’encabota en buscar solament inconvenients, quan hauria de viure-ho com un goig. No vull dir que no m’agrade viatjar, és el sentiment que s’apodera de mi, especialment si viatge tot sol, que també ha sigut prou recurrent els darrers anys i segurament ambdues coses van de bracet.