EL FRUÏT DE LA IRA

 Heu llegit mai el Raïm de la ira de Steinbeck?


És increïble com una novel·la de 1939 pot tindre tantes lectures actuals.

Agricultors endeutats que acaben per malvendre les seues terres per a pagar préstecs i els bancs esdevenen grans propietaris de la terra. Famílies que passen de propietàries a arrendatàries de les seues pròpies terres primer, i expulsades després pel procés de mecanització. Amb un tractor ja no calen deu jornalers, sobra amb un que conduïsca. Els tractors entren i destrueixen les cases de generacions.
Les famílies s'aboquen a l'emigració, en un èxode cap a l'oest, Califòrnia, la terra promesa de plantacions hortofructícoles que no es poden mecanitzar i demanen mà d'obra abundant, i barata. Però quan hi arriben troben l'hostilitat dels pobladors que no veuen amb bons ulls estes famílies migrants. A més, comproven que l'abundor de treball no és més que una ficció: els propietaris atrauen hordes de treballadors, morts de fam que després del viatge acceptaran treballar per una misèria.
 
A Califòrnia la gran part de la terra és posseïda per propietaris absentistes que en deixen erma una bona part. Ara, treballar una terra que no és pròpia és il·legal. La connivència de les elits agrícoles, l'estat i l'aparell repressiu de l'estat és total. Qualsevol que es queixe és acusat de comunista i les demandes de salaris justos són contestades amb pallisses, presó i morts accidentals.

Les famílies emigrades tampoc troben on assentar-se, condemnades al nomadisme temporer de plantació en plantació. S'instal·len en tendes a la vora dels camins, però cada cert temps apareix la policia i incendia estos campaments. No volen treballadors que arrelen, que puguen votar i reclamar canvis. Qualsevol pretext serà bo per a dispersar el campament i si no hi ha excuses, la mateixa policia s'hi infiltra per a provocar avalots. L'assot i la ferradura fan anar l'animal al trot.

Contra este capitalisme agrari desfermat, l'únic que li pot plantar cara és la comunitat, la família extensa, l'amistat amb els estranys, la solidaritat i la força dels lligams perquè el mateix sistema basat en l'individualisme i la competència contínua entre iguals, l'enfrontament entre uns i altres que cerca dissoldre la comunitat. Separats som menys forts. 

---------------------------------
Pel que fa a l'escriptura, és una meravella, detallista en les seues descripcions sense arribar a l'embafament, personatges molt profunds i ben construïts. S'hi veu molt bé la influència exercida pel cinema i la seua narració. Ara, tant de bo poder arribar a escriure algun dia d'eixa manera. 

Comentaris

  1. T'imagines posar aquest llibre de lectura als de Batxillerat? Seria adoctrinar; ara, com a situació d'aprenentatge estaria molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, però potser siga massa complex. També és un llibre que cal més mauresa per a poder entendre'l.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL