PUERTA FENICIA I LA TORRE DE LES CAPÇADES

A principis del segle XXI, Xàbia i tants altres pobles de la Marina, immersos en plena bambolla immobiliària va vore aparéixer com a bolets urbanitzacions per tot arreu, vinculades a la burgesia rendista i al llavat de diners. Es construïa per construir, per un horror vacui  i ens deixà tot una munió de cases de nul valor arquitectònic i poques comprensions urbanístiques. Eren temps en què el promotor feia l'obra i després si volia, feia el carrer, i al seu gust (filosofia que ens ha deixat a Xàbia un mosaic com la Via Augusta).

Tanmateix, hi ha alguna urbanització que destaca pel seu exotisme. Per exemple, Puerta Fenicia, a la vora del Camí Cabanes. Per a la seua inauguració dugueren fins i tot actors de Terra Mítica, vestits d'egipcis i romans per a fer la comèdia. Darrere d'aquest projecte hi havia el capital de

Butros Ghali un membre de la burgesia i classe política egípcia copta. Tot i que les cases que s'hi van construir no tenen evocacions orientalistes com podria pressuposar el nom, ens deixà una odonímia interessant que reivindica el passat andalusí de la població, com el carrer Xarq al-Àndalus.

També hi ha el carrer Ibn al-Labbana (el de la lletera) malnom d'Abu Bakr ibn Isa al-Dani, poeta de la taifa de Dénia (d'origen discutit, Jesús Pobre i Benissa es disputen el seu bressol) que va viure també a les corts de Saragossa, Mallorca i sobretot Sevilla, on va presenciar la conquesta de la ciutat pels almoràvits.

El carrer d' Ibn al-Abbar fa un homenatge al poeta d'Onda nascut el 1199. Secretari d'Abu Zaid, va haver de fugir de València després de la rebel·lió d'Ibn Mardanix i estigué un temps en Dénia, però finalment quan Jaume I conquistà la ciutat, s'exilià a Tunis, on morí l'any 1260.

Hi ha un carrer de Sidi Ghali, personatge que no identifique i que podria ser algun avantpassat del promotor.

Un altre carrer és el de la Torre de Capçades, un jaciment andalusí que hi ha dins de la urbanització. Es tracta d'una alqueria amb torreo alcheria cum torri, un tipus de casa amb torre que servia de protecció a la població alhora que controlava les comunicacions viàries. 

Una alqueria d'aquest tipus encara es conserva més o menys en la partida de Canor de Benissa i d'altres de l'estil conformarien els nuclis de població de viles com Teulada, Benissa o Xàbia (l'absis de l'església podria haver format part d'aquesta torre d'alqueria). A principis del segle XX encara es conservaven al terme de Xàbia, les de Lluca i els Benimadrocs.

Estes torres es construïren en una època tardana, a finals del segle XII i començaments del XIII, període marcat per la inestabilitat política i guerra entre taifes i contra els cristians. Aquí una reconstrucció de la de Capçades feta pel museu de Xàbia.

L'alqueria de Capçades estava situada a la vora del Camí Cabanes, una via antiga que comunicava les salines i piscifactories de l'Arenal amb Dénia, enllaçant amb la Via Dianium. Hi estaria vinculada amb la necròpolis andalusina del Rebaldí.

I una última qüestió: què tenen a vore els fenicis amb els àrabs? Jo tampoc ho sé, imagine que era una manera d'arrelar amb la història antiga i al mateix temps desvincular el passat andalusí de l'islam. És una urbanització coenta, però podria ser pitjor. Podria ser la Cumbre del Sol.