ESTAMPES D'HIVERN

 Els diumenges ens agrada passejar prop de casa. Anem alternant la serra amb la mar, així que a voltes ens allarguem fins a  Altea i passegem pel seu litoral o per la vila. Malgrat el descens de les temperatures, tot continua de gom a gom, amb tot de turistes que es perden pels carreronets estrets, blancs i empedrats del centre històric, que pareixen un decorat més orientat a la fotografia que a la vida. Els visitants xafardegen a les botigues de bijuteria i de roba pretesament eivissenca.  Sempre m'ha fet gràcia l'apel·latiu eivissenc perquè no puc imaginar els pagesos tradicionals de l'illa anar a doblar el llom al bancal vestits de lli. Alguns es fan fotos davant de les buguemvil·lies que escapen d'algun pati, d'altres s'aboquen a l'entrada de l'església. Se senten totes les llengües, especialment les nòrdiques, fins i tot algun restaurant ofereix la carta en islandés. Malauradament, el valencià cada volta és més absent i va quedant arraconat a un element folklòric. 

Un senyor al bell mig de la plaça toca la guitarra, cançons que un dia també foren modernes i algú del públic, agraït arreballa una trista moneda en la funda de l'instrument, una moneda cansada d'anar de mà en mà. D'altres turistes s'aboquen als miradors i contemplen la badia ocupada per la boirina que provoca el contrast de temperatures dels dies anteriors, les terrasses aprofiten el mobiliari urbà per a fer-lo seu i anar expandint-se, unes xapes de ferro tracten d'amagar uns contenidors, que ningú veja on van a parar les deixalles entre tant de glamour. Els cambrers es llancen sobre potencials clients per a fer-los entrar als seus bars, cada volta hi ha més negocis dedicats a la restauració i cada volta de dimensions més claustrofòbiques. Ara en diuen boutique, que en francés deu voler dir capsa de sabates. Mentrestant el veïnat va anant-se'n perquè no deu ser agradable tindre tot el dia gent estranya pel voltant de casa, o perquè és més rendible llogar l'habitatge a una parella de noruecs queferosos, o fins i tot perquè s'imposa la realitat i eixes viles damunt de les altures ja no són còmodes per a viure. La bona qüestió és que al lloc dels veïns floreixen l'hostaleria, els allotjaments i els ateliers d'artistes pretensiosos que busquen en la llum de la Mediterrània un poc d'inspiració.