DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Fa gairebé dos mesos que vaig tornar d’Atenes i encara no he decidit si em va agradar o tot el contrari. Tenia clar que la ciutat que trobaria no era aquella clàssica dels llibres d'història, de fet dubte que aquella haja existit mai fora de la ment i la imaginació dels romàntics. Però la ciutat que vaig trobar era lletja, bruta i grisa i em costaria pensar que alguna volta s'hi passejaren Soló, Plató, Aristòtil, Pèricles i tantes ments il·lustres. De la Grècia antiga hi ha poques restes, però és que eixes poques suposen molt més del que roman d’altres períodes històrics! És com si un vent haguera recorregut els seus carrers i s’haguera emportat amb ell qualsevol vestigi del passat. Atenes té més de mig milió d’habitants censats, que es dispara fins als 6 milions a la regió de l’Àtica, amb una superfície que és dalt baix la de la Comunitat de Madrid, mentre que la població de Grècia és de vora 12 milions d’habitants. És a dir que la meitat dels grecs habiten l’Àtica, és com si ...

  La paraula per a dir centre o mig en persa és میان [miyan], dit миён [mijon] en tadjik. En hindi s’ha convertit en la preposició में [me] i ha passat a l’àrab com a مَيْدَان [maydaan] que vol dir plaça i que es un mot prou estés a zones que han entrat en contacte amb esta llengua per exemple l’ucraïnés майдан i una de les places més conegudes de Kiev, Євромайдан , l’Euromaidan. El rus i l’ucraïnés межа i el serbi-croat међа / međa en són cognats, però amb el significat de frontera o vora d’un terreny. Entre les llengües goidèiliques tenim el nom de la ciutat de Milà, coneguda com a   Mediolanum en llatí adaptat del gal, que voldria dir en mig de la planura, destacant la seua ubicació en la vall del Po. Dins de les llengües germàniques trobem l’anglés i el suec mid , el neerlandés midden i l’alemany Mitte . El grec ens dona μέσος i el llatí medius d’on venen per una part mots patrimonials com el romanés miez, l’italià mezzo , el sicilià mezzu , el català mig ,...