VISITANT ALSÀCIA (II) MULHOUSE

Mulhouse és la segona ciutat d'Alsàcia per població i es troba al sud de la regió, ja fitant amb Suïssa i Alemanya, en una plana que es desplega als peus dels tossals que formen el Sundgau i regada per diversos cursos d'aigua, dels quals els més importants són el riu Ill, que dona nom al territori i el canal Rin-Roine que es va construir al segle XIX. Hi viuen vora cent mil habitants en una superfície de vint quilòmetres quadrats, un terme dalt o baix com el de Calp. Té un clima oceànic continentalitzat de precipitacions per sota dels mil mil·límetres anuals, però que superen la mitjana de la regió i una temperatura mitjana de deu graus anuals, hiverns al voltant dels cinc graus i estius de vint graus tot i que en esta visita la temperatura màxima estigué sempre al voltant dels trenta graus, lluny encara de la màxima de 39 graus que es va enregistrar en agost del 2003.

Poblada des de la prehistòria, els romans hi arribaren de la mà de Juli Cèsar durant les seues guerres contra els gals belgues i a la veïna Illzach fundaren la població d'Uruncis. A finals del segle V s'hi instal·là la tribu germànica dels alamans, que donaren nom a la població. Mülhausen, Mìlhüsa en pronúncia alsaciana que significa les Cases del molí, nom datat ja des d'època carolíngia, al segle VIII, per tant, la vila es formà al voltant d'un molí que aprofitava les aigües del riu Ill. En el caos que seguí a la fragmentació de l'imperi de Carlemany tingué diverses autoritats, entre elles la del bisbe d'Estrasburg. Amb ajuda de l'emperador alemany Rodolf d'Habsburg es desferen de l'autoritat episcopal al segle XIII. D'aquell segle data l'edifici més antic de la ciutat, la capella de Sant Joan, de propietat municipal i que tristament, sols obri tres dissabtes a l'any. És un petit edifici d'una nau i estil gòtic construït per l'Ordre dels Hospitalers, més coneguts com a Orde de Malta. 

Els conflictes entre la noblesa i la resta de ciutadans anaren desplaçant Mulhouse des d'Alsàcia i l'Imperi Romanogermànic cap a l'òrbita helvètica i entre 1347 i 1798 va ser una república dins de la confederació suïssa, i per això encara hi ha un carrer dedicat a Guillem Tell, qui segons la llegenda fou obligat a disparar una fletxa a una poma que descansava sobre el cap del seu fill i després va animar els suïssos a revoltar-se contra les autoritats imperials i a constituir-se en ciutadans lliures. En el segle XVI arribaren els reformistes protestants amb una forta influència de Zwingle. Llavors s'aplicà una doctrina rigorosa del cristianisme, molts catòlics i jueus foren obligats a anar-se'n de la ciutat i la catedral esdevingué un temple reformat. D'aquella època data la casa de l'Ajuntament, que actualment és la seu del Museu de la ciutat. Este edifici és un bell exemple de l'arquitectura renaixentista de la Vall del Rin, amb una teulada a dues aigües molt pronunciada, el frontó escalonat i la seua riquesa decorativa, abundant en trompe-l'oeil o pintures que cerquen enganyar l'ull. 

L'any 1798 Mulhouse es va integrar a la República de França, segons uns, o va ser annexionada, segons altres. En l'actualitat la plaça de la catedral du el nom de Réunion per a celebrar la fita, però la realitat és que la ciutat havia quedat aïllada per França amb una duana molt onerosa i això va fer que la majoria dels ciutadans burgesos optaren per la unió, especialment de les principals famílies de la incipient indústria que veien més avantatges. Això no obstant, d'altres com l'industrial Mieg per a manifestar el seu rebuig i va manar pintar en la frontera de sa casa dos blasons suïssos un amb l'heroi Arnold von Winkelried i l'emblema Freiheit und Eintracht (Llibertat i concòrdia) i l'altre amb la batalla de Sempach que donà la victòria als suïssos contra les tropes de Rodolf d'Habsburg en 1386. A pocs metres d'esta casa hi ha l'actual Café Guillaume Tell, també propietat dels Mieg i on va fer col·locar una estàtua de Guillem Tell i els escuts dels cantons suïssos. 

Amb la incorporació a França es restablí el culte catòlic i es permeté la tornada dels jueus. En aquells anys es va construir l'església catòlica de Sant Esteve, també s'enderrocà la vella catedral i se'n va construir una de nova, tot mantenint-la com a església protestant i també consagrada a Sant Esteve. L'autor d'ambdues obres va ser l'arquitecte Jean-Baptiste Schacre, de l'escola de Violet-le-Duc. El temple calvinista recorda a les grans catedrals franceses com Noyon o Reims, amb grans finestrals gòtics, rossasses i agulles. Mentre que l'església catòlica entronca amb la tradició del gòtic alemany amb una única gran torre d'entrada. És un intercanvi curiós amb relació als cultes. Schacre també s'encarregà de la construcció de la sinagoga. 

En 1859 va nàixer en una família jueva Alfred Dreyfus, que arribà a ser capità de l'exèrcit francés. L'any 1871 les tropes del regne de Prússia conquistaren i annexionaren Alsàcia que romandria alemanya fins al 1918. La família de Dreyfus optà per emigrar a França, tanmateix el 1894 el servei d'intel·ligència francés acusà Dreyfus sense proves de ser un espia alemany. Aquell afer va commoure i dividir la societat francesa i tot el judici polèmic i mediàtic es va veure esguitat per un creixent antisemitisme. Dreyfus fou deportat a l'illa del Diable a la Guiana i això motivà l'escriptor Zola a escriure el seu famós J'accuse que acabaria costant-li la vida. En una altra família jueva va nàixer Wilhelm Weiller, més conegut com a Willy Wyler que emigrà als Estats Units i realitzà pel·lícules com Ben-hur amb Charlton Heston o Vacances en Roma amb Audrey Hepburn. 

Des del segle XVIII la ciutat va conéixer un gran desenvolupament industrial vinculat al teixit, especialment domassos i estofats i a la tintura. L'absència de carbó es va suplir amb l'energia hidràulica dels abundants cursos d'aigua i Mulhouse arribà a ser coneguda com la Manchester francesa. Posteriorment, la indústria es va orientar cap a la química i des de la crisi dels anys setanta ha viscut un nou procés de reconversió industrial i s'han fet valdre molts elements patrimonials vinculats a la industrialització. D'aquell temps podem destacar l'edifici de la Societat Industrial de Mulhouse que encara està operativa i que té per objectiu fomentar la investigació i el desenvolupament tècnic. L'edifici de la plaça de la Borsa és un bell exemple d'estil neoclàssic, amb una porxada en el primer nivell. Al costat hi ha un altre edifici neoclàssic que hostatja el Museu de l'Estampat de Teles que es fundà per a guardar una col·lecció de patrons d'estampats que havien de servir d'inspiració als industrials. El Museu de Belles Arts, l'estació de ferrocarril o el canal del Rin-Roine són altres vestigis d'aquell període esplendorós.