DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Els mots de hui tenen en comú el fet de parlar sobre embarcacions. La Baixa Edat Mitjana va ser el període daurat de la navegació mediterrània i tot i que tenim la imatge d'un món dividit de manera irremeiable per la religió, els contactes entre les diverses riberes de la Mediterrània des de Grècia a València i des de Berberia a la Provença eren freqüents i constants, bé foren navegants, pirates, presoners, comerciants, religiosos, refugiats o soldats i tot a l'hora de vegades, anaren nodrint un llenguatge mariner comú farcit de manlleus. Carraca: nau de transport de mercaderies de gran tonatge que es va fer servir a la Baixa Edat Mitjana i sobretot pels genovesos, venecians i portuguesos.  A causa de la seua lentitud en el transport, va esdevenir com a sinònim de nau antiquada i vella i per extensió un vehicle o qualsevol objecte.  El seu origen és fosc, s'ha proposat un àrab andalusí qarraqa derivat de l'àrab clàssic حَرَّقَ (harraqa), cremar, destruir amb foc i apl...

Quantes gotetes d'aigua caben en un got? I tanmateix, ja en siguen cinquanta o cinquanta milions, amb una és prou per a fer vessar el got sencer. Així he estat jo últimament, que mossegava i arrapava a la mínima. La pressió de les oposicions, la perspectiva de tornar a l'atur, la idea que tot el temps invertit acabe en el fem, el canvi climàtic, que en el treball cada dia inventen una cosa nova per a fer més complicada la faena, que els instituts s'hagen convertit en guarderies sense haver estudiat jo puericultura, que els meus dies són com uns cavallets, tot el dia girant al voltant del mateix eix i que entre la directiva, alguns companys, pares i alumnes és com si estigueren estirant-me per tots els costats. Gota rere gota, l'aigua besa les vores del got però sempre queda lloc per a una més, o això pareixia. Eixa última gota pot arribar en qualsevol moment, per exemple un dijous a les 8 del matí, mentre esperes en l'enèsim semàfor de la carretera i en xafar el p...

Alambic , aparell per a la destil·lació mitjançant l'evaporació i condensació de líquids. Prové de l'àrab الأنبيق (al-inbiq) amb el mateix significat. S'atribueix la seua invenció al científic persa Ar-Razi (865-925). La llengua àrab prengué el mot del grec ἄμβιξ  (àmbix) copa . Encara que una altra hipòtesi diu que prové del persa آب نیک (abnik) bona aigua , de آب  (ab) aigua (d'on per exemple Punjab, les cinc aigües ) i  نیک nik bo, pur , parent del nostre mot net . El mot grec provindria en última instància del persa. Àlcali , carbonat soluble obtingut a partir de les cendres dels vegetals o òxid, hidròxid o carbonat d'un metall alcalí. Alcalí, relacionat amb els àlcalis. Prové de l'àrab  اَلْقِلْي (alqili) cendres de sosa , i aquest del verb قَلَى (qali) fregir. Mots derivats: alcalí, relacionat amb els àlcalis; trànsit a l'estat alcalí; alcalescent, propens a l'alcalescència; alcalímetre, aparell per a calcular l'alcalescència; alcalinita...

Hui ens endinsem en el món de les construccions i començarem per un fals arabisme però alhora element bàsic per a l'edificació: l 'algeps . L'article al- ens remet immediatament a l'àrab i més encara en alguns indrets com la Marina, en què no és infreqüent sentir dir: geps . Els àrabs andalusins prengueren el mot llatí gypsum i el convertiren en جبص ( jibs). Però del llatí també tenim un mot que n'és directe, guix. L'algeps és el material constructiu a base de sulfat de calç mentre que el guix és una pastilleta que fan servir les modistes i els sastres per a marcar la roba. Del mateix material però per a escriure sobre les pissarres són els clarions (del francés crayon, derivat de craie i aquest del llatí creta , un tipus d'argila blanca que en valencià dóna el nom greda, que per cert en occità un gredon és una llapissera). Finalment trobaríem un quart tipus, per a fer motlures i escultures emprem l'escaiola (de l'italià scagliola ).  Hem dit que...

Conclosa l'experiència en Gandia, vaig acabar l'any 2017 sense faena de nou però els Reis em van dur una vacant a l'Alfàs del Pi. Després de les dos hores diàries al cavall del cotxe, el canvi era d'agrair tot i que al principi va ser un poc desmoralitzant. Em van tocar tots primers i segons d'ESO i vaig acabar amb la sensació de viure en el dia de la marmota. Igualment em va tocar una tutoria per primera vegada i jo que havia arribat fins aquí sense haver d'interactuar amb pares! Així i tot, una afonia pel mig i símptomes d'ansietat, vaig acabar el curs. A més a més, per atzar del destí vaig acabar tenint de company, un company de l'oficina de turisme. Tot i que hi ha coses que no m'acaben d'apanyar, he decidit repetir al mateix lloc en setembre, en part pels companys i també, per què negar-ho? Perquè està al costat de casa. Repetisc com a tutor però m'han ascendit i ja no em passe la vida al primer cicle de l'ESO. Així que un any més ...

1. Vaig acabar 2017 i vaig començar l'any amb el Cantar de Mío Cid (segle XIII), cantar de gesta que conta les aventures de Rodrigo Díaz, des del seu desterrament pel rei de Castella fins a les noces de les seues filles i com els seus esposos les ultratjaren i ell les pogué venjar, passant per la conquesta de Balansiya. És un testimoni interessant de la literatura medieval, prou realista i detallista sobre la geografia d'alguns passatges. 2. El conde Lucanor és una arreplega de contes del segle XIV escrit per Joan Manuel de Castella i senyor de Villena en què repeteix la mateixa estructura, el comte té un problema i consulta al seu conseller Patronio que li respon sempre amb una faula. L'autor no fou original, la majoria de contes beuen de fonts antigues gregues, àrabs o hindús i els podem trobar a les Faules d'Isop o a les Mil i una Nits. 3. L'historiador de l'art austríac, Ernst Gomrbich (1909-2001) va escriure als anys 30 la Breu història del món (Eine ku...

Recordareu, Déu vos guard, en una entrada anterior que vaig parlar del drama d'haver d'arreplegar el títol d'alemany i els horaris d'atenció al públic de fantasia que té la secretaria. Bé, com que malgrat els meus desitjos, no podia procrastinar-ho eternament, he decidit anar a Benidorm. Quan hi he arribat, ha sigut tot molt estrany. El secretari, que pareixia la imatge comercial d'una coneguda marca de productes de neteja, ha dit el meu nom en veu alta i m'ha preguntat si els havia enviat un correu electrònic, com si estigueren esperant-me. Sí , he dit sense pensar-ho, encara que no n'estava segur, d'haver-ho fet. Era una d'eixes coses que pense a fer i vaig procrastinant-la fins que arriba un punt en què ja no puc discernir voluntat i realitat. Però no m'heu contestat , he afegit empoderant-me. - Hauries d'haver vingut abans del 30 de novembre - m'ha avisat. Desapuntat, però no sorprés, això de resoldre un tràmit administratiu sense ...