dilluns, 17 d’octubre de 2011

LA BUROCRÀCIA I JO, CAPÍTOL 489

"La burocràcia s'expandeix per satisfer les necessitats d'una burocràcia en expansió" No sé qui va dir aquesta frase, però el seu autor deuria ser proclamat gurú de la societat contemporània, filòsof i arribat el cas, Sant. Mai una sentència ha definit tan bé el nostre aparell administratiu. És una frase que em ve al cap sovint, en les cues dels taulells, esperant en la secretaria de la Universitat o en les classes del màster en les quals intentàvem comprendre que era allò del ROF.



La nostra burocràcia utilitza la meitat dels seus recursos solament per a nodrir-se ella mateixa, així per a un procés relativament simple, has d'emplenar (com a mínim!) una minuta per sol·licitar el certificat A-2 que et donarà la possibilitat d'obtindre l'imprès 809 que al seu temps et permetrà accedir un número en la cua pertinent per a allò que desitges fer. Simple, no? A no ser que en el procés es facen les 14h de la vesprada i et diguen allò de "vuelva usted mañana". O en el seu defecte, com he tingut l'oportunitat de veure en un cartell: si en el transcórrer del matí el personal autoritzat observés que amb els números repartits hi ha treball suficient per a tota la jornada, es suspendrà l'emissió d'aquests. Çò és, perfectament a les 11 del matí poden dir-te que tornes demà, quedant la decisió,  al lliure albir dels funcionaris.

En els darrers anys, hi ha que reconéixer-ho, l'administració s'ha esforçat per modernitzar-se i pots aplicar per a certs procediments, via Internet, per exemple per obtindre la Targeta Sanitària Europea. Això si, cal tenir molta sort perquè pot ocórrer que una vegada emplenat el formulari pertinent i algunes hores més tard t'arribe un succint correu anul·lant el procediment sense donar cap tipus d'explicació. Com alternatives hi ha el telèfon o comparèixer en l'oficina pertinent (aquesta és l'última opció a la que s'ha de recórrer). Però com que la informàtica és així, no pot descartar-se intentar-ho algunes vegades més (almenys fins a la cinquena anul·lació).



Aleshores la segona opció és el telèfon. Ja sabem que a l'administració això del segle XXI li ve un poc gran, intentem-ho llavors amb tecnologies del segle XX. Al cridar però, et respon una màquina amb la veu del loquendo, que et diu que no hi ha personal disponible. Roda i volta acabem anant a Dénia i finalment quan per fi pots aclarir alguna cosa, et diuen que com no has cotitzat almenys 90 dies del darrer any, no tens dret a cobertura sanitària dellà els Pirineus (explicació que podrien donar-te a l'aplicar per Internet i fora de tants romanços). Fora del sistema, l'única opció que et queda es acudir a l'empresa privada. Un altre dia trist per a l'estat de benestar. 

Per cert, per tal que no diguen que l'administració és un monstre mancat d'ànima, l'Institut Nacional de la Seguretat Social de Dénia disposa de còmodes sofàs de cuiro i un televisor per poder veure Las Mañanas de la 1 mentre fas la cua, tot un luxe. 

Comptat i debatut, el millor document que defineix la nostra burocràcia:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada