Alçar-se un dissabte a les 5 del matí i recórrer més de 400 quilòmetres han pagat realment la pena per conèixer Hamburg (
Hamburg en alemany,
Hamborg en Baixalemany i
HH en
guay) . La ciutat es troba al nord d'Alemanya, a la vora del riu Elba i té el seu origen en un castell manat construir per Carlemany cap a l'any 800. La seua posició relativament aïllada de la mar i amb un riu navegable, van permetre que el seu port esdevinguera el més important del nord d'Europa. Per tant és una ciutat comercial i portuària, burgesa i decadent, amb una vasta història però que ha sabut integrar-se en la modernitat, és esnob però al mateix temps jove i dinàmica i contradictòria. Pots trobar-te un pidolaire a les portes d'un Swaroski, mentre passegen per davant senyores amb abrics de bisó i en la botiga del costat, una llibreria, s'hi col·loquen en el taulell exemplars de l'obra de Keynes.
Jo crec que aquesta barreja es deu al seu esperit d'Ocell Fènix. Havent sigut destruïda, incendiada i bombardejada nombroses vegades per víkings, danesos, polonesos, americans i britànics encabotats en que Hamburg desapareguera entre les brumes de la història, però afortunadament la ciutat sempre ha sabut renàixer de les seues cendres. La última vegada fou bombardejada per les tropes aliades en l'Operació Gomorra, a l'estiu del 1943, més de 30.000 persones moriren i més de 120.000 resultaren ferides.
L'església de Sant Nicolau és un exemple dels avatars destructius de la ciutat. Aquesta esglèsia, la més antiga de la ciutat, ha sigut construïda, destruïda i reconstruïda tantes vegades com la ciutat. La última en els bombardejos del 43. En l'actualitat sols se'n conserva la torre del campanar, que s'alça orgullós sobre les seues runes, com per demostrar al món que Hamburg mai desapareixerà.
Passejar pels carrers d'Hamburg suposa recórrer desenes de ponts que salven els canals que travessen la ciutat. Se'n conserva en cada racó, en cada carrer un orgull propi d'aquelles ciutats que se saben antigues, antics emporis comercials, que han gaudit d'un passat ric i que han sabut integrar-se en la modernitat. Hamburg fou líder de l'Hansa, una federació de ciutats comercials que s'estenia des d'Anglaterra i Flandes fins els Països Baixos i que durat més de 300 anys gaudí d'un prosper comerç. Amb el descobriment d'Amèrica, l'Atlàntic es convertí en el pol de les relacions comercials i l'Hansa entrà en decadència, a l'igual que els grans emporis de la Mediterrània (Barcelona, Gènova, Venècia...).
En l'actualitat Hamburg és la segona ciutat més important d'Alemanya. A més conforma ella mateixa una ciutat-estat dins la federació, record del seu passat com a ciutat lliure del Sacre Imperi Romanogermànic. I encara més posseïx el segon major i amb més tràfic port d'Europa (després del de Rotterdam) i el novè del món. Tal vegada per l'afluència de nombrosos mariners vinguts arreu del món, s'hi pot trobar també un dels majors bordells d'Europa, el barri de Sankt Pauli, un continu quilomètric de casinos, sex-shops i prostíbuls de tota mena i per a tota condició i tendència. Però no tot és perdició i disbauxa, també és un dels pols culturals més importants d'Alemanya, on es citen músics, escriptors, pintors, actors, fotògrafs en una més d'eixes contradiccions que té Hamburg.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada