dissabte, 5 de novembre de 2011

L'ALEMANY I JO

Dia 17. Després de dues setmanes ja aconseguisc articular algunes frases en alemanys, molt elementals però de moment m'entenen. Una altra cosa és entendre jo, això crec que ho done per impossible, parlen massa ràpid i jo em limite a somriure i dir ja, ja quan em miren. De fet la setmana passada vaig anar a la perruqueria i emparant-me amb tots els sants, vaig deixar que fes el que vulgués.  Però la majoria del temps he de fer servir una espècie de, anem a anomenar-lo germanish, que consisteix bàsicament en anglès, al qual vaig afegint totes les paraules que ja em se en alemany, sona ridícul, efectivament ho és, però és funcional i amb el temps de segur esdevindrà un dialecte més. Per què, sabíeu quants dialectes té el alemany? per a mi un cabàs i com sol passar, cap alemany parla l'alemany estàndard, això és per a les converses estèrils dels llibres de text. 


Hi ha tres grans dialectes (el del nord, el del sud i el del mig) però dins de cada dialecte hi ha milions de varietats locals. I això implica no sols un vocabulari diferent, fins i tot una pronuncia diferent. Així si aneu amb Berlín us saludaran amb un Hallo, mentre que en Viena o Munic és més freqüent escoltar Grüss Gott! (alguna cosa així com Saluda Déu!) i Grüezi a Berna. Pel que fa als acomiadaments, rarament la gent fa servir el Auf Wiedersehen (Fins que ens tornem a veure!) que va popularitzar David, el Gnomo. A l'Alemanya central i nord és més freqüent el Tschüss, a Baviera diuen Pfiat di, en Àustria Baba i en Suïssa Uf Wiederluege (que a mi em sona a Hasta lueg). Per gustos, colors. La meua manera de parlar (o millor dit, destruir) l'alemany s'aproxima més a la parla suïssa, però em negue a dir Grüezi (haurieu d'escoltar com sona). Els agrada complicar-se la vida, estàn bojos aquests alemanys, mireu com de fàcil seria que tots digueren uolo uolo.

I de les coses que s'entera un, sembla que Tschüss ho prengueren els mariners d'Hannover en contacte amb mariners portuguesos, francesos, catalans, castellans o italians, així Tschüss és un calc d'adéus, adieu, adéu, adiós, addio.

Així que Tschüss, que m'ha arribat la notícia que avui ve a fer-nos el sopar un conegut cuiner de la Marina.



Retrasmitint des de la càlida ribera del Ruhr.

4 comentaris:

  1. Mare meua! Nosaltres que som ja diferents per acabar els verbs amb e, ací al nord...

    ResponElimina
  2. hehe
    és veritat, però s'accepta amb normalitat i no s'utilitza per dividir els alemanys (ells ja estàn dividits per altres coses ;))

    ResponElimina
  3. Mare de deu en quin embolic que t'has ficat, nen. Molta sort i jo continuare dient a les godes que em trobe (si hi ha algun cas) el augfidesen que dia l'amic David. El tschüss eixe no se com el diras tú pero jo pareix que estiga tussint. Abraç fort

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina