BENVINGUTS A BERLÍN!

                                                                                                                 Ich bin ein Berliner

                                                                                                          J.F.Kennedy, 23-06-1963


Berlín...Berlín...Berlín, cabarets, violència, neoclassicisme, destrucció, renaixença, esperança, el riu Spree, la Porta de Brandeburg, soviets, nazis, capitalisme, riquesa, bohèmia, esglésies i sinagogues cremades,  el mur, sempre el mur, omnipresent, en cada plaça i en cada cantonada, recordant-nos com de lluny poden arribar les diferències humanes, milers de vides humanes abandonades al llarg de la seua història turbulenta. Però que no hi haja llàgrimes ni tristesa, al cap i a la fi la vida és un cabaret! Willkommen, bienvenues, welcome bei Berlín!

Quan vaig baixar del tren en la Hauptbanhof de Berlín, no vaig poder evitar sentir-me com Michael York caminant entre el moviment frenètic de la gent que arribava o se n'anava de la ciutat. Berlín havia canviat molt en els darrers 70 anys, ja no era aquella ciutat ensopida per les drogues, la música lleugera i la voluptuositat, ni jo era un jove professor britànic que es guanyava la vida com a professor d'anglès, ni l'Intercity Exprés era una locomotora de vapor. Bé, tot no havia canviat tant, el Kit Kat club continuava obert, però els anys no passen debades i diguem que la decadència d'entreguerres està demodé.

El mític Check Point Charlie

Però sent sincers, aquella tampoc era una estació original. La Hauptbanhof de Berlín es va inaugurar l'any 2006, just a temps per als Mundials d'Alemanya. És una construcció enorme i impressionant que unifica les antigues estacions terminals que es trobaven pels volts del centre urbà. L'estació està dissenyada per esbalair els nouvinguts a la ciutat. Trens que passen sobre el cap o sota els peus del viatger, botigues, botigues i més botigues, cafès, gent, moltíssima gent, berlinesos i gent vinguda arreu del món. I enmig de tota aquella marea humana m'havia de trobar amb una valenciana. Després de molts mesos, tornar veure una cara coneguda i poder tornar a parlar sense haver de pensar, sense autocensurar-me per les limitacions del meu alemany.

El Reichstag

El sol ja s'havia amagat i suaus volves queien sobre la calçada. Si bé aquell hivern semblava no dignar-se a nevar en Alemanya, aquell cap de setmana anava a ser diferent. El fred, la neu i les calçades relliscoses de la ciutat anaven a posar a prova el nostre esperit aventurer. Berlín sencera ens esperava, però hauria d'esperar fins el matí. Aquella nit jo estava rendit després d'un dia de treball i un viatge en tren accidentat; aquella nit era moment de retrobades i de recordar els bons moments universitaris i moletaires.

La Porta de Brandeburg

I al dia següent ja teníem les bateries recarregades per explorar la ciutat. A pesar que un cap de setmana puga semblar poc de temps per conèixer una ciutat tan gran, el temps ens condí bastant. Començarem per la Porta de Brandeburg, on si no? Per la porta de casa, una porta que a pesar dels seus escassos dos segles, ha sigut testimoni privilegiat de la història d'aquesta ciutat, des de que Berlín era tan sols la capital del regne de Prússia, fins la conquesta de la ciutat per part de Napoleó, la unificació d'Alemanya, el naixement del Segon Imperi Alemany, la Primera Guerra Mundial, l'adveniment de la República de Weimar, els dies tristos de la depressió econòmica, l'ascens del nazisme, els bombardejos aliats durant la Segona Guerra, la divisió de la ciutat, la construcció del mur i la seua caiguda i de nou la unificació d'Alemanya.

Homenatge a les víctimes dels totalitarismes i les guerres

Una història que sembla difícil d'empassar i que ajuda a explicar perquè Berlín és Berlín. Al visitant que li agrade tot allò referent al període d'entreguerres pot visitar el Memorial de l'Holocaust, el lloc on es trobava el búnquer de Hitler, les restes de les oficines de la Gestapo o contemplar els estralls de la guerra en alguns edificis com l'Església Memorial del Càiser Guillem. Qui preferisca els anys de la guerra freda, com no el Mur, però també el mític Check Point Charlie, la torre de televisió, la West Side Gallery, passejar en un trabant o escoltar les centenars d'històries sobre fugides, famílies separades i morts que mai arribaren a l'altra banda, la història de dues ciutats.

El trabant, típic vehicle de la RDA

Qui gaudisca més dels tranquils dies prebèl·lics, una passejada sota els til·lers en Unter den Linden és obligatòria, visitar el Reichstag (s'ha de demanar torn per internet), les Catedrals Bessones, la Nova Guàrdia, la Catedral, l'edifici de la Universitat Humbolt. Un Berlín més actual és pot veure als Patis Jueus de Haschescher Markt, Postdamerplatz amb el seu passeig de la Fama i el Sony Center, les cases okupes, Alexander Platz. I finalment per als amants de l'art i de l'antiguitat, l'oferta museística de Berlín és inabastable, però d'això ja en parlaré un altre dia.