divendres, 24 de febrer de 2012

EL CIGNE VIATGER




Haveu vist mai un cigne volar?

El cigne vola creuant el cel grisós. No l'importa la pluja, ni tampoc m'importa a mi.  El veig volar d'una manera majestuosa, pausada, batent les seues ales amb elegància. Vola sense pressa, vola sobre un paisatge que ja coneix. Vola mentre reconeix sa casa, allà on pot trobar peixos per dinar, aquells arbres que a l'estiu li fan una ombra deliciosa. També reconeix els seus veïns: Hola senyor cavall, veig que ha engreixat!. Hola senyor corb, ha trobat alguna cosa per berenar?Hola senyor rierol, ja ha despertat del seu somni glacial?

Eixe cigne bé podria ser un Zeus encobert que alguna donzella espartana. O tal vegada podria ser la princesa Odette que algun jove enamorat que puga trencar l'encanteri. O simplement és un cigne viatger que ve de terres llunyanes, de terres meridionals on pot refugiar-se del fred. 

Si, definitivament aquell cigne ve del sud, ho sent pels perfums de la mediterrània que escampa per l'aire: l'olor salina, els ametlers, els mercats d'espècies, la saviesa del desert mil·lenari. Fins i tot puc escoltar la remor de les ones que trenquen contra un penya-segat.  I amb el seu batre d'ales em du històries que parlen d'antigues divinitats,  d'injustícies, de guerres i de patiments, però també d'esperances, de gent cansada d'humiliacions que comença a alçar-se.

Ja és tard i el cigne es perd en l'horitzó, confòs entre la boirina. Vola! Vola, cigne viatger, no deixes mai de volar ni de portar amb tu eixes històries llunyanes. 

Haveu vist mai un cigne volar? Si alguna vegada en vegeu un, serà el meu cigne viatger i si l'escolteu atentament vos contarà històries meravelloses. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada