dissabte, 21 de setembre de 2013

MUNIC, LA CIUTAT DEL REI BOIG


El 1864 un jove de 18 anys heretà el regne de Baviera. Si l'adolescència ja és una mala època, encara ho és més si et toca regnar en un context difícil i a més eres esquizofrènic. El pobre Llúis II de Baviera, de malnom el Boig, va haver de lidiar en un món en descomposició, en què dues potències, Àustria i Prússia, pugnaven per liderar el procés unificador alemany i en què en una Alemanya unificada sols hi podia haver un rei. La cort pressionava al rei per a que es casés, tingués un fill i garantís la supervivència de Baviera almenys una generació més. Lluís va arribar a comprometre's en matrimoni amb la seua cosina Sofia, però finalment trencà amb tot i fugí de Munic.

Des de les muntanyes bavareses va voler administrar el seu regne i per això va manar construir-se un castell, una de les joies de l'arquitectura alemanya, el castell de Neuschwanstein. Les males llengües diuen que Lluís en realitat estava enamorat de la germana de la seua compromesa, la seua cosina Sissí, reina d'Àustria. Tal vegada per això li va posar eixe nom al castell, perquè Schwan en alemany vol dir Cigne i eixe era el nom que donava Lluís a Sissí. Altres males llengües diuen que els mals d'amor de Lluís provenien de relacions infructuoses amb militars de la cort.

L'any 1866 la tensió existent entre Àustria i Prússia va desembocar en la Guerra de les Set Setmanes (que en realitat va durar algunes setmanes més). Després d'aquests dos regnes, Baviera era el tercer en extensió i importància, així un i altre van intentar dur Lluís al seu costat. Lluís es sentia més inclinat cap a Àustria, per motius familiars, tanmateix Bismarck podia ser molt persuasiu, sobretot amb un exèrcit al darrere. Els mentiders donaven per segura la derrota austríaca i temien que si rebutjaven l'aliança amb els prussians, els bàvars foren els següents a ser annexionats a l'imperi. Lluís optà per desaparéixer del mapa tot i que Baviera acabà per lluitar al costat dels austríacs. Amb la derrota austríaca Baviera acabà dins l'esfera d'influència prussiana i els familiars de Lluís desitjaven llevar-se de damunt el rei absent.

Si estiguérem al Renaixement Lluís hagués acabat enverinat, però eren altres temps, el segle XIX imposava morts més romàntiques i a poder ser que involucraren aigua. Així, una vesprada de juny de 1886 dos individus acompanyaren a nadar a Lluís i al seu psiquiatra. Ni un ni l'altre tornaren vius i en el lloc on morí el rei ofegat, hui en dia s'hi pot veure una creu on la gent hi va a depositar flors. El rei es troba soterrat en l'església de Sant Miquel de Múnic.



I parlant de reis bojos, Munic també és tristament coneguda per haver-hi sigut l'escenari, el 8 de novembre de 1923 de l'intent de cop d'estat del Partit Nazi a la República de Weimar, més conegut com a Putsch de Munic. Aquella vesprada, membres del Partit Nazi van segrestar el governador de Baviera en una cerveseria i van prendre per la força alguns edificis governamentals, com la seu del Ministeri de Defensa. El dia 9 de novembre el governador va aconseguir escapar, després de jurar la seua adhesió a la revolució nazi tanmateix reuní l'exèrcit per iniciar la contrarevolta. Les forces nazis es trobaren amb l'exèrcit davant del Ferdhernnhalle. S'encetà un tiroteig en què Hitler fou ferit. La revolta fou dissolta i Hitler fou empresonat per traïció a la pàtria. Un any després el líder Nazi estava en el carrer amb la lliçó apresa, el poder sols es podia conquerir des de dins del sistema.



Munic encara ha de ser coneguda per un altre trist fet. L'estiu de 1972 hi tingueren lloc els XX Jocs Olímpics de l'era moderna. Eren els segons jocs que hostatjava Alemanya, després dels jocs del 36 i els organitzadors pretenien que foren els jocs de la reconciliació. Tanmateix com els del 36, els del 72 es desenvoluparen en un context internacional molt complicat, amb la Guerra Freda i el conflicte palestí de fons. 

Així onze membres de l'equip israelita foren segrestats per membres de l'organització Setembre Negre, un grup terrorista palestí. Els segrestadors reclamaven l'alliberament de palestins en presons d'Israel. La gestió del conflicte, però va ser duta de manera pèssima, més pròpia de Mortadelo i Filemón que de professionals. Amb el govern de l'Alemanya Occidental, el d'Israel, l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, els EEUU, l'ONU i fins i tot l'URSS cadascú amb interessos diferents, al final 17 persones foren mortes: els 11 membres de l'equip d'Israel, 5 dels terroristes i 1 policia alemany. A aquestes morts s'han de sumar la reacció interessada d'Israel que aprofità la conjuntura per enviar a membres del Mossad a assassinar a membres de l'OLP arreu del món, així com el bombardeig d'assentaments de l'OLP en Jordània i Síria.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada