dijous, 5 de setembre de 2013

MUNIC, LA FLORÈNCIA DEL NORD

El segle XVII no va ser una bona centúria per a la ciutat de Munic. Per abreviar, tot i correr en el risc de banalitzar estes qüestions, a principis del segle XVII l'aristocràcia bohèmia (actual República Txeca) estava disgustada perquè ells eren protestants i els havia tocat en la loteria un rei catòlic, per a més inri un dels ullets drets del catolicíssim rei d'Àustria. Aquesta qüestió i altres relacionades amb el repartiment de terres entre aristòcrates austríacs, dugueren a uns quants aristòcrates a llançar per la finestra a una parella de funcionaris austríacs. Inexplicablement cap dels dos va morir, però aquest fet, conegut amb el nom de Defenestració de Praga, va dur a una guerra continental. Alguns reis europeus ja tenien ganes de pegar-se i aquesta ofensa sols va ser un pretext, com en l'actualitat. Per altra banda, la defenestració de Praga va ser una de tantes, si en alguns pobles tenen com a esport llançar cabres des dels campanars, com anem a jutjar als txecs per la seua afecció de llançar funcionaris per la finestra?

Així les coses a una banda del ring trobarem als catòlics: la monarquia hispànica, Baviera, Àustria, Hongria, l'Emperador i altres prínceps alemanys. A l'altra banda del ring els heretges: els bohemis, Suècia, Dinamarca, els Països Baixos, Escòcia, Anglaterra, Prússia, altres prínceps alemanys i França, que encara que catòlica tenia més feeling amb els protestants. En mig del tauler hi havia la ciutat de Munic. 

Ajuntament nou.

El 1632 les tropes sueques van envair la ciutat. Per entendre que se'ls havia perdut als suecs pels Alps, cal dir que abans d'Abba i Ikea els suecs van intentar altres formes menys subtils de formar un imperi. Així en el segle XVII esdevingueren una potència regional i tallaren el bacallà en l'Europa Central i Oriental amb una base territorial al nord-est d'Alemanya i un domini inqüestionable de la Mar Bàltica. A canvi de la llibertat, els muniquesos hagueren de pagar una important suma de diners que exhaurí el tresor de la ciutat. A saber per a que volien els suecs tant d'or.  Com que Guerra mai ve sola, no va tardar a entrar a escena Pesta, que s'endugué a un terç de la població. La guerra finalment acabà el 1648, per això algun cronista o historiador que traspuava enginy per tots els orificis de la pell, la va nomenar "Guerra dels Trenta Anys".

Malgrat d'estar en el bàndol perdedor, a partir d'aquest moment el regne i la ciutat es vinculen encara més a Àustria. Abans de l'arribada dels nacionalismes, els alemanys del nord no eren més que bàrbars protestants amb els quals els pietosos alemanys del sud poc tenien a veure. És en aquest moment quan arriba el barroc italià i s'erigeixen esglésies com la dels Teatins i Sant Gaietà, que fou convertida en panteó reial. Tanmateix a finals de segle la influència austríaca comença a esdevindre massa asfixiant i els muniquesos busquen l'aliança de la némesis dels Habsburg, que en aquell moment era França. Mentrimentres va esclatar la Guerra de Successió espanyola (1701-1714) i com que Paris quedava tan lluny i Viena tan a prop, els austríacs envaïren la ciutat. 

Feldernhalle

La població intentà revoltar-se repetidament i fou reprimida amb sagnants resultats, però ja no hi havia volta de fulla, Munic i Baviera quedaven en l'òrbita austríaca fins a l'arribada de cert petit caporal cors. Això significava que mentre es respectava l'estatut de regne, els austríacs sempre havien de donar el vistiplau al rei de torn. A la llum de la Il·lustració la ciutat es va rentar la cara notablement i esdevingué un far cultural als peus dels Alps. El 1806 Napoleó es va carregar el Sacre Imperi Romanogermànic després d'obligar al rei Francesc d'Àustria, que era l'emperador, a renunciar a la corona imperial. Baviera esdevingué un regne lliure amb Munic com a capital. 

Amb Lluís II la ciutat va continuar ornamentant-se. Es va destruir bona part de la ciutat medieval, s'obriren grans avingudes. Arriben també els historicismes, així en estil gòtic es construeix l'Ajuntament Nou. Podem trobar altres edificis neorenaixentistes com el Feldhernhalle un monument a l'exèrcit bavar que es construí a imitació de la Logia dei Lanzi de Florència. El paregut és absolut, fa la impressió d'estar a la capital de la Toscana, de fet al passar per l'esquerra del monument i continuar per la Ludwigstrasse, hom tindrà la sensació d'arribar-hi al riu Arno. Però allà no hi ha cap riu, ni el Ponte Vecchio ni els seus joiers. Al final del carrer ens trobem amb un altre monument florentí, el Palau Piti o millor dit la seua rèplica, la qual fou construïda també a mitjans del segle XIX per esdevindre el Palau Reial. És per això que la ciutat també es coneguda amb el nom de la Florència del Nord.

La Residència, palau dels reis de Baviera


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada