ROSLIN, LA CAPELLA DELS MISTERIS

Escòcia és el país dels misteris.  Tal vegada siga l'obscuritat quasi permanent, eixe ambient trist que salica el paisatge (gloomy que diuen ells) o per l'abús de whisky pels seus habitants. El cas és que les lleis de la lògica no existeixen. Es van reunir un dia en l'habitació d'una mala fonda i es van suïcidar en nom d'un ídol fals. Com a resultat, tota classe de  monstres habiten a tot plaer: bèsties marines, elfs, fantasmes, súcubs, dimonis, fades, sirenes, homes llop, ovnis, bruixes, focs fatus, animals clonats. Penseu en una aberració i els escocesos ja li han posat nom.

I en aquesta geografia del terror i el prodigi, la capella de Roslin ocupa un lloc d'honor. Roslin és una petita vila, a 12 kilòmetres al sud d'Edimburg i en el cor de Midlothian, lligada a una família: els Sinclair. 

Si retrocedim un poc en el temps, durant el neolític els homes començaren a...Bé, no cal retrocedir tant. L'any 1066 va morir el rei anglosaxó Eduard, el Confessor i malgrat deixar un hereu, van aparéixer dos més: Harald (amb a), rei de Noruega i Guillem, duc de Normandia. Així, uns pel nord i els altres pel sud envaïren l'illa. Els anglosaxons es desferen dels víkings ràpidament, però el rei legítim Harold (amb o) fou derrotat pels normands a Hastings l'any 1066. Amb la conquesta normanda, Anglaterra entra en el màgic món del feudalisme de conquesta i el francès esdevé la llengua de la cort fins al segle XVI. Mentrestant, en Escòcia bevien whisky i criaven ovelles, aliens als canvis que s'estaven produint.

Aquesta batalleta és per a introduir que amb el rei Guillem arribaren molts nobles francesos amb fam de terres. Entre ells hi havia una família que provenia de Saint-Clair-sur-l'Elle, a la Baixa Normandia. Anant el temps aquests Saint-Clair adaptarien el seu cognom a la pronunciació illenca, esdevenint així Sinclair.

Després de la conquesta normanda, el rei d'Escòcia es considerava, naturalment, l'únic sobirà legítim de l'illa. De manera que per reforçar aquesta legitimitat el rei Malcolm III es casà amb una princesa de la família reial exiliada, Santa Margarida de Wessex. Un membre dels Sinclair es prestà a escortar la nòvia des de França fins a Edimburg i en gratitud, el rei li va concedir en féu el territori de Roslin. Si hagueren sabut que eixe matrimoni anava a significar el començament de la influència anglesa sobre el país, a la nòvia l'hagueren llançada de cap al riu Leith i als Sinclair els hagueren facturat de nou a la Normandia, a fer les coses que se suposen que feien els normands (incendiar aldees, violar verges i profanar esglésies o incendiar verges, violar esglésies i profanar aldees o profanar verges, incendiar esglésies i violar aldees).

Fent un salt fins al segle XV, el 1446 Guillem Sinclair va obtindre del Papa una autorització per construir-se una col·legiata amb què matar el tedi de la vida rural. La vela i el golf estaven en bolquers i les festes socials amb canapés, xampany i Isabel Preysler encara no existien (principalment perquè la Preysler encara no tenia edat suficient per beure). Llavors, després de rebre la butla, el noble va dir: demà mateix comence a construir-la. Deu anys després s'iniciaren les obres, les quals s'allargaren encara durant 40 anys. Tal vegada la manca de fons o el sentit comú convenceren el noble de canviar la col·legiata per una capella de dimensions més reduïdes. El senyor Sinclair volia construir l'edifici cristià més gran de tota Escòcia, més gran inclòs que la catedral de Glasgow. 

I aquí comencen els misteris. Els defensors de qualsevol teoria conspiratòria estan convençuts que la capella està construïda a imatge del temple de Salomó. No sabem com era aquest realment, però si de veritat fos així, el vertader enigma seria esbrinar perquè un edifici d'època de Crist era d'estil gòtic francés. Ho va fer un mag? O per semblant volen dir una altra cosa? Pot ser, s'assemblen en què ambdós estan fets de pedra, tenen una teulada i estan separats per naus. Vaja, com  el 90% dels edificis de l'època. Podria dir-se, de fet ho diré, ho enunciaré atrevidament: la capella de Roslin està inspirada en la catedral de Sogorb. 

Suposadament, una vegada dissolta l'orde del Temple, els monjos templers supervivents fugiren a Escòcia on la família Sinclair els protegí. En la capella de Roslin amagaren tota classe de tresors: el cap embalsamat de Joan el Baptista o de Jesucrist, el Sant Grial, fragments de la Santa Creu, l'or del rei Salomó, la fórmula secreta de la Coca-Cola, els detallets inútils que et donen en les comunions i una col·lecció de cables per si de cas. O siga, la capella era una mena de traster templer. Ai, quant de mal ha fet el romanticisme. El ben cert és que els Sinclair foren un dels majors perseguidors del Temple a Escòcia, no en va estaven emparentats amb el monarca Capet.

Tots eixos tresors estan colgats, suposadament, sota el Pilar de l'Aprenent. Aquest, juntament amb el del Mestre i el de l'Oficial, separen el cor de la nau central. Una llegenda del segle XVIII conta que en el moment de la construcció, el mestre d'obres volia fer una columna igual a una que hi havia a Roma. De manera que l'home va haver de desplaçar-se fins a la Ciutat Eterna per veure-la. Mentrimentres un dels seus aprenents va tindre una epifania i se li aparegué la columna acabada. Xino-xano i sense haver de viatjar enlloc, la va poder esculpir. Les formes salomòniques que adopta la columna ens indueixen a no descartar que eixa aparició fora la conseqüència d'un consum irresponsable de whisky.

El Pilar de l'Aprenent, "pos no n'hi ha pa tant, pos si n'hi ha pa tant".

La bona qüestió és que en tornar el mestre i veure's superat per l'aprenent, s'ho va prendre amb molta filosofia. Va prendre un martell i li va asclar el cap. Penedit després va decidir immortalitzar la seua víctima sobre la pedra, a ell com a penitent i a la compungida mare del jove. Tot i que aquest acte no el va delliurar d'un viatge sense tornada al patíbul. Teories templeres al marge, el Pilar de l'Aprenent recorda d'alguna manera a l'Irminsul, un arbre sagrat de la mitologia saxona que comunicava la terra amb el món dels déus. Òbviament els templers han tingut un millor departament de màrqueting que els saxons. Sax què? Això no és a prop d'Elx?

No sòls hi ha arbres màgics, l'edifici està farcit arreu de motius vegetals: margarides, lliris, roses i fins i tot les polèmiques panotxes de dacsa. Si dacsa o panís si eres de Castelló. No hi ha una planta més bonica. Què esperàveu d'un país que té com a element simbòlic el card? Bé i quin problema presenta la dacsa? Que és un cereal que no començà a ser conreat en Europa fins al segle XVI. Anomalies suficients per a parlar de viatges secrets templers o dels Sinclair a Amèrica. Encara que trobem explicacions molt més senzilles: podria ser mill o sorgo, varietats conreades a Europa des d'antic. Hem de tindre en compte que en l'Edat Mitjana no es buscava el naturalisme, sòls representar el concepte.

Tanmateix, acceptem que l'artista va representar panotxes de dacsa. Recordem que la capella fou acabada més o menys a principis del segle XVI. Com que en eixa època no anaven els polítics ni les falleretes a tallar cap cordó i a penjar una placa, no podem parlar d'anys absoluts. Perfectament podrien haver-se afegit detalls posteriorment. A més a més la dacsa va arribar a Europa el 1604, no hi ha per tant cap incongruència temporal. Pot ser, l'escultor va voler representar una novetat del seu temps, com han fet els artistes des de temps immemorials. En un dels vitralls del baptisteri hi ha un simpàtic Macropus Giganteus i ningú ha parlat de viatges templers a Austràlia. Mereix Austràlia menys teories conspiratòries? Per què?

Una malèfic Macropus Giganteus de mirada perversa, maquinant maquiavèlics plans

Hom diu de Roslin també que és una porta a una altra dimensió i que el dia que s'òbriga, tota classe de monstres envairan la terra. Hitler, Stalin, Reagan i Margaret Thatcher muntats en diplodocus imposaran el seu regnat de terror i comunisme-nazisme-neoliberalisme, ens esclavitzaran o molt pitjor, ens obligaran a vestir com en els anys 90.

Més misteriosa i menys explotada comercialment és la caixa de música. Al voltant dels pilars esmentats hi ha una sèrie de símbols que ningú havia sabut desxifrar, fins que fa uns anys un pianista escocés anomenat Stuart Mitchell va plantejar que podria tractar-se d'una partitura en pedra. Tampoc descartem la presència de whisky en l'equació. De fet és un element que hauríem de tindre sempre en compte cada vegada que parlem d'Escòcia. Tal pianista es basà en les teories d'Ernest Chladni, un físic alemany què va demostrar al segle XVIII que la música es podia veure a partir de la vibració i dels dibuixos que feien alguns materials sotmesos a la dita vibració. Doncs bé, aquests misteriosos signes esculpits en pedra podrien tractar-se del mateix, la representació del so. Per acabar-ho d'arrodonir, al voltant dels símbols l'artista havia representat una sèrie d'àngels amb diferents instruments musicals d'època medieval. Així el pianista va traslladar a llenguatge musical els dibuixos i va obtindre la següent melodia: http://www.youtube.com/watch?v=cy2Dg-ncWoY

També és digne d'estudi la presència del Green Man, aquest misteriós Home-verd apareix representat més de cent vegades per tota la capella. Jo no les he comptades, és el que diuen els pamflets de l'edifici. El Green Man és un personatge de la mitologia cèltica insular que s'utilitza profusament en la decoració d'esglésies, no sabem per què. També era representat a l'entrada de les cases de moral laxa i perdició. És un home-planta, dels orificis del qual (boca, ulls, nas) sorgeixen plantes o ceps de vinya. Encara que també se l'ha trobat en llocs tan dispars com França o l'Índia i per això es parla d'alguna divinitat indoeuropea o fins i tot se'l relaciona amb el déu egipci Ossiris, el qual també se'l representava pintat de verd.

El Green Man de visatge crusel

Com s'hi observa, la capella és petita però hi ha moltes coses per veure i descobrir. Molts altres misteris que no incloc per a què aquesta entrada no parega una novel·la de Corín Tellado. Algun misteri fins i tot està relacionat amb esdeveniments de la Península Ibèrica. Investigueu!. La capella fou tancada al culte públic a mitjans del segle XVI, després de la reforma protestant. Es mantingué com a capella privada dels Sinclair fins al segle XVIII, moment en què abjuraren del catolicisme. Quasi cent anys d'abandó foren un terreny de conreu apropiat per a l'adobament de tota classe de misteris, fins que a mitjans del segle XIX fou reoberta, ara com un lloc de culte episcopalià i més recentment com un centre de lucre.