"SEMPRE AVANT I AMB MOLT DE VALOR, S'OBRIN FRONTERES NOVES, S'ARRIBA A UN MÓN MILLOR"

Desconec el pes que té encara hui en dia la tele sobre els xiquets. Però per als que vam viure en eixa frontissa entre la Guerra Freda i el món actual, la tele ho era tot. No sabíem ni que era Internet per aquestes contrades i els vídeos (finats en l'actualitat) encara eren molt cars. Llavors el tub catòdic era l'únic contacte amb els mitjans audiovisuals. I a principis dels 90 eixos mitjans tenien un nom: Canal 9.

La Llei de Televisions Autonòmiques tenia un objectiu principal. En un Estat realment pluricultural i intercultural, no haguera suposat cap drama que els mitjans de comunicació s'expressaren alternativament en les llengües de tots els ciutadans, més si tenen un caràcter oficial. Però en la caverna en què vivim això era (i és) massa, així que es va optar pel corralet. Llavors les televisions autonòmiques nasqueren per contrapesar l'homogeneïtat monolingüe en aquelles comunitats autònomes amb una llengua cooficial. Havien de crear continguts en la llengua folklòrica per a què els nacionalistes perifèrics no es queixaren. Tal vegada el problema és que algunes d'eixes televisions no es conformaren en ser una Maria i demostraren poder tindre més èxit. 

Jo crec que Canal 9 va ser vital al País Valencià per dignificar la llengua, per demostrar que el valencià també podia ser adient per als mitjans moderns i vàlida per a la comunicació i no sols la llengua dels avis. Sense Canal 9 pot ser aquest bloc estiguera escrivint-lo ara en castellà. 

Canal 9 va contribuir a crear unes icones populars en llengua valenciana. Son Goku, Arale, Musculman, Doraemon, les Tres Bessones, Sin Chan, els Barrufets, les Tortugues Ninja. Són personatges que sempre estaran en la meua memòria. A més, nosaltres ja estàvem farts de veure'ls quan eren descoberts per les televisions centralistes, com si hagueren descobert Amèrica. Per això, encara hui, em fa mal escoltar coses com Onda Vital o Piccolo. El Follet Tortuga, sempre serà el Follet Tortuga i Satanàs Cor Petit, Satanàs Cor Petit.

I com oblidar a Xoni, Poti i Tiriti i les seues cançons d'Aniversari, el Reciclatge o les Vitamines. Encara sonen al meu cap, igual que "A guanyar diners de Joan Monleón". Monleón fou un dels que més ha contribuït a crear una nació valenciana, amb elements mitològics que solament un valencià reconeixeria, com la paella russa, els campanars, les monleonetes o el Saps qui sóc? Sona a broma però és el nostre bagatge cultural.

Programes com "Si l'encerte, l'endevine" ens ensenyaren molt sobre la fraseologia valenciana. Fins i tot programes tan cutres com "Canta, Canta" ens ajudaren a conéixer més la nostra geografia, més enllà dels provincialismes postissos. Quan Maria Abradelo anava a un poble, anava jo a l'Atles i el buscava i així vaig descobrir que el meu país s'estenia més enllà de la Marina, la Safor i la Vall d'Albaida. De fet és elogiable l'esforç de Maria Abradelo per parlar valencià (tot i que, sent del Baix Maestrat que no ho fera abans és de traca), però el va aprendre, en un moment en què en Canal 9 cada vegada era més difícil trobar algú parlant en valencià (llevat de les Notícies i els dibuixos animats).

Jo vaig començar a separar-me de canal 9 a mesura que el canal es separava de mi. Des de finals dels 90 la castellanització era cada vegada més escandalosa, fins i tot van haver de crear un segon canal amb continguts en valencià, quan eixa era la finalitat de Canal 9. Al final s'havia acabat convertint en un contenidor de programes pensats per a altres països (programes com Alma de Copla), tot i que també quedava una mena de darrer bastió que s'esforçava per crear continguts en valencià (amb programes com Trau la Llengua). 

En definitiva Canal 9 ha mort sola i abandonada, com una vella glòria oblidada per tots. El pitjor de tot és que els xiquets valencians de hui en dia ja no poden escoltar un mitjà de comunicació parlant en valencià, perquè TV3 continua bandejada i així es pot fer poc per dignificar una llengua que va quedant  a poc a poc reduïda a l'àmbit familiar i escolar. Tal vegada això és el que volien no? 

Volia escriure sobre la Conspiració de la Pólvora al Regne Unit, però aquesta notícia és molt trista, sent com si s'hagueren endut una part de la meua infantesa. Confiem en què torne i tot canvie.