L'ESCOLA DELS ANIMALS
M'he trobat amagada en un llibre aquesta faula sobre el sistema educatiu i m'agradaria compartir-la. Pertany a l'educador R.H. Reeves i es titola L'escola dels animals.
Una vegada, els animals
decidiren que havien de fer quelcom heroic per solucionar els problemes del seu
món, de manera que organitzaren una escola. Adoptaren un currículum d’activitats
consistent a córrer, grimpar, nadar i volar. Per facilitar l’administració, tots els animals havien de cursar totes les matèries.
L’ànec era excel·lent en
natació, millor inclús que el seu instructor i va obtindre molt bones notes en
vol, però pobres en cursa. Amb objecte de millorar en aquest aspect havia de
quedar-se a practicar després de classe, fins i tot abandonà la natació. Això
durà fins a que es va espatllar les potes de palmípedes i es convertí en un
nadador mediocre. Però la nota mitjana era acceptable en l’escola, de manera que
ningú es preocupà, llevat de l’ànec.
El conill començà per davant en la classe de cursa; tanmateix tingué un col·lapse nerviós com a conseqüència del
temps que havia de dedicar a la pràctica de la natació.
L’esquirol grimpava molt
bé fins que començà a frustrar-se en les classes de vol, en què el mestre li
feia partir del sòl en lloc de permetre-li baixar des de la copa de l’arbre.
També sofrí moltes rampes com a conseqüència de l’excessiu esforç i li
posaren a penes un suficient en grimpar i un insuficient en córrer.
L’àguila era una alumna
problemàtica i fou severament castigada. En la classe de grimpar arribava al
cim de l’arbre abans que ningú, però insistia a fer-ho a la seua manera.
Al final de l’any, una
anguila normal que nadava molt bé i també corria, grimpava i volava un poc,
tingué la nota mitjana més alta i li correspongué pronunciar el discurs
d’acomiadament.
Els gossets de la praderia
quedaren fora de l’escola i qüestionaren per qué l’administració no inclogué en
el currículum les matèries de cavar i construir caus. Posaren els seus
cadells a aprendre amb els teixons, i més tard s’uniren a marmotes i talps per
inaugurar una escola privada de gran èxit.
Què ens diu aquesta faula? Que cadascú té unes habilitats especials però que l'actual sistema escolar industrial pretén que els ànecs aprenguen a córrer i els conills a nadar i que únicament contempla una série de coneixements (d'entre els quals llengua i matemàtiques gaudeixen un estatut intocable) en detriment d'altres. Per què no ensenyar a ser imaginatius, a comprometre's amb una tasca o a ser autònoms?
Un altre dia parlaré de l'excessiva burocratització del sistema educatiu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada