dijous, 12 de juny de 2014

REAPRENENT CASTELLÀ (II)

La meua debilitat, després de les performances d'Albano i Romina Power, són les llengües. Per això em criden l'atenció eixes paraules que poden pareixer tan normals però que la primera vegada que escoltes sonen estranyes. Per exemple, un matí Fulaneta s'alça i es posa trosers,medias, el brasier, el buzo, el polo, un terno, la casaca, el saco, la chompa, un overol, una chalina i les lentes. El primer que pensaràs és que Fulaneta du més roba damunt que Paco Clavel i el segon, que no has entés la mitat de paraules. Tranquil, a mi em passava el mateix al principi, però he anat aprenent, ara per exemple ja sé que els pantalons no es posen pel cap.

M'intriga el mecanisme pel qual la gent adopta paraules d'una altra llengua i les incorpora a la pròpia. Segons diuen perquè a la llengua li falten paraules per descriure nous conceptes. Però si fora així, abans anaven tots en conill? Perquè és en el món de la roba on trobem una gran quantitat de préstecs.

Un polo té poc a veure amb eixa peça de vestir amb coll i un andragó bordat. És una samarreta normal. Jo al principi, quan ens parlaven del polo de l'escola vaig pensar que nivel, Maribel. Però no. Polo es una paraula que ha arribat a través de l'anglés (i de l'esport eixe que es juga amb una pilota i un elefant) des del nepalès i vol dir pilota. Au, ja coneixeu una paraula en una llengua indoària.

Després tenim el buzo, que és el xandall de tota la vida (sí, eixos tan coents dels anys 90 amb forro per dins també). Aquesta paraula és ben curiosa perquè ve del portugués búzio i vol dir caragol. La relació no és gens estranya, era tan fàcil perdre's en el forro dels xandalls que tots ens plantejàvem fer casa dins del pantaló. Bé, m'ho acabe d'inventar. Nosaltres no ens quedem arrere a l'hora d'adoptar préstecs, el mateix xandall prové de la paraula francesa chandail, que era la roba que utilitzaven els venedors de peix. Ara és la roba que utilitzen les xonis per vendre en el mercadillo. Tot està relacionat. 

A cinco euros, nena
Dues paraules que encara no sé distingir son saco y casaca. Sé que ambdues signifiquen jaqueta i prou. Una és de cremallera i l'altra de botons? Una de pell i l'altra de llana? Una és blava i l'altra marró? Ho descobriré o moriré en l'intent. Saco és el que pareix, no hi ha més volta de fulla, mentre que casaca podria vindre del francés o de l'italià. Sense tindre ninguna relació: 

                                                               Arròs i tartana
                                                               casaca a la moda
                                                               i rode la bola
                                                               a la valenciana.


Per chompa estem referint-nos al jersei de tota la vida o com diria una uela valenciana, el carsé. Sent justos amb les regles de l'adopció de paraules, hauria de dir-se i escriure's aixina. Diatribes apart, jo pensava que chompa era alguna paraula d'origen quítxua, però resulta que no, ve de l'anglés jumper. És una paraula que no havia sentit en la vida fins que vaig arribar a Escòcia i allà l'empren per referir-se a la suadora amb caputxa per tant ignoreu la vikipedia. El que va inventar el carsé va descobrir la sopa d'all, perquè no és necessari ser enginyer de la NASA per a fer una samarreta de llana. Així i tot ja li diguen jersey, suéter o chompa tot són paraules preses de l'anglés. El nostre jersei ve d'una illa de mala mort anomenada Jersey que està en el Canal de la Mànega, pertany a la reina d'Anglaterra, és un paradís fiscal i hi parlen francès, per tant en la propera discussió de bar podeu argumentar que en el Regne Unit es parla francès.

Andus-te un carsenet que enca' fa fred i el costiparàs.

Finalment altres paraules emprades son lentes per ulleres (si escolteu un valencià dient gafes pegueu-li, per favor), una chalina és una bufanda, un overol (del anglés overall) un mono de treballar, un brasier es un sostenidor i els trosers (no ho tinc confirmat però em recorda a l'anglès trousers) són les bragues.

I en això invertisc el meu temps lliure aquí al Perú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada