DEU COSES QUE HE APRÉS AL PERÚ

1r. La importància de la seguretat: eixir de casa i tindre la certesa que tornaràs indemne, que el màxim perill que pugues viure en un autobús és una senyora amb ganes de parlar.

2n. La seguretat social i l'educació pública són dos grans valors de la humanitat. Que els Estats Units seran tan moderns com vullgueu, però no són un model a imitar, sinó més aviat a evitar. Els impostos han de servir per finançar necessitats bàsiques de la societat, no aventuretes militars d'estrategues de saló i a finançar el nivell de vida de quatre gats.

3r. Europa és xicoteta, molt i se'ns fa un món haver d'anar al metge al poble del costat o treballar a una hora de casa. Però això no és la norma, és una excepció. Allà fora hi ha una majoria de gent que es desplaça fins a 100 km diaris per anar al treball. Aquí en canvi, no treballar en el mateix poble pareix quasi un drama.

4t. L'herba sempre és més verda en el jardí del veí, o dit d'una altra manera, tot el món té les seues manies i problemes, per molt que parega el contrari.

5è. Cal superar-se un mateix i buscar sempre noves metes, l'ésser humà no ha nascut per quedar-se en la zona de confort.

6è. Fa cinc-cents anys viatjar era molt més senzill. Si Colom, Magallanes i companyia hagueren viscut en l'actualitat no hagueren eixit de casa, hui en dia tot són visats, controls i barreres.

7è. Construir-se un sistema de valors propis és difícil, no es pot negar, però molt gratificant. En canvi en la societat actual és més fàcil comprar-li'l en paquet a un partit polític, col·lectiu, grup religiós i ens queixem que hi haja tanta gent incoherent.

8è. Es subestima hui en dia el silenci. Un és senyor dels seus silencis i esclau de les seues paraules. De vegades es confon parlar amb tindre coses interessants a dir.

9è. Els diners mouen muntanyes o amb diners, torrons. No calen més explicacions.

10è. Finalment, que vaja on vaja, sempre seré una persona estranya.