dissabte, 23 d’agost de 2014

LA INQUSICIÓ EN EL VIRREGNAT

Archivo:Inquisicion auto de fe centro historico lima.jpg
Acte de fe en Lima, font: museu de la Inquisicíó

Del poc turisme que vaig fer en Perú, en Lima vaig poder visitar el Museo del Congreso y de la Inquisición, que es troba en la Plaça Bolívar, just davant del Congrés.

La Inquisició fou una institució primer eclesiàstica i després també civil de control i repressió social, sobretot per vigilar tots aquells que pogueren afeblir d'alguna manera el poder de la monarquia. S'introduí en el continent americà el 1569 amb la creació del tribunal de Mèxic, per al virregnat de la Nova Espanya i el de Lima, per al del Perú. Els primers anys es va situar en una casa llogada prop del Convent de la Mercé, per a ser traslladada, poc després, a l'emplaçament on restaria fins a la seua abolició.

La Inquisició tenia atribucions per jutjar únicament els cristians, per tant en principi no podia fer res sobre els indígenes pagans en Amèrica o els jueus i musulmans en la península. Aquests estaven sota la protecció del rei. Ara bé, quan aquests es convertiren al cristianisme, bé per pressió social, per obtindre beneficis fiscals o per lleis que els obligaven a fer-ho, passaven a estar sota la jurisdicció del tribunal.

Reconstrucció del tribunal de la Inquisició de Lima; font: museu de la Inquisició

Així les coses a les Amèriques s'ocupava de vigilar la moral dels colons cristians vells i els pocs conversos que havien aconseguit arribar-hi.

Una de les coses que cal aclarir d'aquest tribunal és que la seua competència era religiosa, és a dir, únicament podien jutjar els desviaments dels cristians, però no els d'altres religions. De manera que els primers temps del seu funcionament s'ocupava solament de vigilar la moral dels colons vinguts de Castella, cristians vells i als pocs conversos que aconseguiren arribar a la colònia. També s'executaren súbdits d'altres regnes, un 18% del total dels seus 250 anys aproximats de funcionament.

I encara que parega mentira i malgrat la seua llegenda negra, entre 1569 i 1830 "solament" foren executades 32 persones, una xifra bastant baixa si ho comparen amb els 150.000 que es calculen per als regnes peninsulars de la monarquia hispànica. D'eixos 32 hi hagué 1 francés, 2 holandesos, 3 anglesos, 15 portuguesos i 11 colons súbdits del rei.

Entrada al museu de la Inquisició i el Senat, façana d'estil neoclàssic, del segle XIX; font: museu de la Inquisició

La primera víctima en fou un francés, Mateo Salado (era premonitori amb eixe cognom; salado en la jerga peruana vol dir que crida a la mala sort) acusat de ser hugonot, una branca del protestantisme francés. Encara que no tenim prou documentació, el tal Mateo havia d'aparéixer per allà Lima amb una motxila i la seua guia trotamundos, degué entrar a les dependències del tribunal, pensant-se que era l'oficina de Turisme de Lima i preguntà: Qu'est-ce qu'n peut faire ici et dans les alentours? I el funcionari que va pillar li digué: no tengo ni idea de que me ha dicho, seguro que un embrujo, venga para acá chibolo, que hemos preparado una barbacoa en su honor. 


Sorprèn la quantitat d'estrangers que foren executats, fa que pensar sobre a què es dedicaven els ambaixadors i amb la impunitat amb què podien ser jutjats els forasters. Ara bé, hem de pensar que tant l'Anglaterra com les Províncies Unides aspiraven a fer-se amb un tros del pastís americà i que la pirateria era una ferramenta molt útil per a conquerir a poc a poc (vegeu els casos de les Guyanes, Belice o la majoria d'illes del Carib). Així molts dels acusats eren pirates als quals se'ls imputava delictes de fe, és a dir, ser protestants, per desfer-se d'ells.


La majoria de condemnes es produïren en les dècades centrals del segle XVII. Fou una època delicada en les relacions internacionals del continent, ja que els Països Baixos acabaven d'independitzar-se de la monarquia hispànica després d'una llarga guerra i ambicionaven posar un peu en Amèrica. Es serviran dels corsaris per anar arrapant colònies. En la paranoia de la pirateria s'acabà per involucrar als jueus, molts d'ells havien fugit als Països Baixos després de l'expulsió de 1492 i es pensava que estaven organitzant un contuberni amb els anglesos i holandesos per venjança.

Frares averiguant el funcionament d'una filosa.
La presència jueva explica també l'elevat nombre de portuguesos, cal tenir en compte que arran l'expulsió molts havien fugit a Portugal (que decretà en 1497 la conversió forçosa, però no expulsà els conversos com ho feren els regnes veïns). Ara bé, el regne portuguès passà a mans de Felip II en 1580 i s'incrementà la pressió sobre les comunitats jueves. Encara que no tots acabaven en el cadafal d'execucions, sinó que se'ls imposava penes de presó, galeres o altres menors (sobretot als acusats de màgia i blasfèmia).

De fet, la majoria de condemnes eren causades per les blasfèmies, seguit dels delictes sexuals (prostitució, bigàmia, homosexualitat) i la pràctica de la màgia, que estava molt arrelada entre poblacions que mantenien els seus cultes precolombins fortament arrelats.

Durant el segle XVI el tribunal de Lima tenia competències sobre tots els territoris hispànics de Sud-amèrica, excepte els territoris brasilers, que durant la dominació filipina eren controlats des de Lisboa. Però el 1610 amb la creació del tribunal de Cartagena d'Índies, l'abast del tribunal de Lima es reduí als territoris de Perú (incloent-hi Bolívia), Xile i la Plata (Argentina més Uruguay i Paraguay). Per administrar aquest territori tan vast foren dos necessaris dos inquisidors auxiliars, un a Santiago de Xile i l'altre a Buenos Aires.

En el segle XVIII es produí una única i última condemna a mort de la Inquisició peruana. Maria Francisca Ana de Castro, natural de Toledo fou condemnada per pràctiques judaïtzants. També es reduí el nombre de condemnes en general. Eren els temps de la Il·lustració i el fanatisme d'altres temps anava quedant enrere.

Quan el 1811 esclataren les primeres revoltes emancipadores, la Inquisició es va mostrar obertament a favor de la monarquia, actitud que la va convertir en candidata a desaparéixer. En 1813 fou abolida la institució i en 1820 fou ratificada. L'edifici de la Inquisició es va convertir en la seu del Senat fins que el 1995 la nova constitució abolí el sistema bicameral i deixa un únic Congrés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada