DEU CONSELLS PER APRENDRE LLENGÜES
Algunes persones m'han preguntat quin és el meu secret
per a aprendre llengües. Havia pensat dir que la màgia i les drogues de
disseny, però no tenia per a una entrada sencera, així que aprofite per a
esplaiar-me.
TIN UN OBJECTIU. Quan prens la
decisió d’aprendre una llengua has de tindre clar per què vols aprendre-la. Els
motius poden ser diversos: obtindre un treball millor, viatjar, descobrir una
nova cultura, divertir-se. Siga el que siga cal tindre’l sempre ben present,
perquè serà la teua guia quan les coses es posen difícils, quan sentes que no
avances o quan el derrotisme s’apodere de tu. L’únic motiu que no aconselle és
aprendre una llengua per obligació. Les
coses que es fan per obligació es fan a disgust.
POSA-LI VOLUNTAT. No sempre en aquesta vida voler és poder,
però en aquest cas t’alegrarà saber que sí, que aprendre una llengua depén
totalment de tu, de les ganes que li poses, del temps que estigues disposat
a invertir. Excuses com “a mi no se’m donen bé les llengües” o “no tinc temps”
són fem. Inventa-te’n de millors i més originals. Si no se’t donaren bé les
llengües, ni tan sols parlaries la teua. I ja sabeu el que opine sobre
l’excusa: “no tinc temps”, hom té temps per a allò que vol.
QUANTITAT MILLOR
QUE QUALITAT. En qüestió de llengües és molt important
la constància. Dedicar-li a una llengua 15
minuts al dia és més efectiu que estudiar durant dues hores una vegada a la
setmana. Per què? És molt senzill, el nostre cervell esborra el 80% de la
informació que li introduïm en un dia per a no col·lapsar-se. Els seus criteris
tal vegada ens semblen arbitraris, però manté tota informació que siga
necessària en el nostre dia a dia. Estudiant un poc cada dia li enviem el
missatge que eixa informació és important. Algun dia els sistemes educatius
comprendran aquesta idea tan senzilla i deixarem de preocupar-nos pel fracàs en
l’aprenentatge de l’anglès.
OBLIDA
L’ETNOCENSTRISME. La teua llengua no és ni millor ni pitjor
ni més bonica que les altres. Totes
les llengües responen a la necessitat de les societats per expressar-se i
comunicar-se. Les llengües no
s’inventen per a ser boniques i fàcil o difícil són dos conceptes bastant
subjectius i basats en la nostra llengua de partida. Per a un valencià,
l’italià, el francés o el portugués són com sucar pa, però això no vol dir que
les llengües romàniques siguen per defecte més fàcils. Pregunta-li a un anglés
que opina del temps subjuntiu o que li pareix que una taula siga femenina i un
llit masculí sense tindre sexe.
MANTÉ
L’OPTIMISME. Els inicis són sempre senzills, aprens amb
molta facilitat però arribarà un moment en què la tasca esdevindrà dura i
pesada. Això vol dir que estàs travessant l’efecte altiplà, quan el teu cervell
s’ha acomodat i perd tot interés. Necessitem
estar sempre estimulats, en totes les facetes de la nostra vida. Per passar aquest altiplà podem
prendre’ns unes vacances o millor encara, innovar, incorporar nous elements a
l’aprenentatge o augmentar la dificultat.
NO BUSQUES LA
PERFECCIÓ. Per molt de temps, esforç i voluntat que li dediques has de saber
que mai parlaràs una llengua perfectament. Però no et preocupes, ningú pot aprendre a parlar una
llengua a la perfecció. Això
significaria conéixer totes les paraules, tots els usos, totes les regles gramaticals
amb llurs excepcions i ni tan sols som capaços de conéixer les nostres llengües
maternes amb tal grau de perfecció. Aleshores no et frustres i intenta aprendre
més d’una llengua, I si algú et diu: preferisc parlar bé una llengua a
parlar-ne tres regular, pega-li, per favor.
APRÈN EL
VOCABULARI BÀSIC. Hom calcula que en el nostre dia a dia
utilitzem únicament 1000 paraules, així que eixa és la quantitat que necessites
per sentir-te còmode amb una llengua estrangera. Aprèn paraules que siguen molt
utilitzades i que tu necessites. Si no t’agrada prendre el te, no cal que
aprengues a dir-ho, si no saps que és el consomé, tampoc ho aprengues. Molts
mètodes fracassen perquè s’entesten a ensenyar-te paraules que mai utilitzaràs
i que són candidates a desaparéixer de la teua ment.
FES-TE AMB LA
MELODIA! Aprèn els sons i l’entonació, reconeix la
llengua entre mil, tota
llengua és una forma de música i
per tant té la seua melodia. Imita la manera de parlar i no tingues por a sonar
exagerar!
APRÈN DE MANERA
EQUILIBRADA. Una llengua
es compon de 4 elements: comprensió oral, comprensió escrita, expressió oral i
expressió escrita. Practica cada element per igual. Quasi tots els mètodes abusen de la
gramàtica i de llarguíssimes
llistes de regles i més regles que en la pràctica no funcionen bé i acaben per
frustrar-te. Parla, escolta, llig i escriu!
Finalment el
consell més important. UTILITZA-LA!
La llengua no és un objectiu, és un mitjà. Una llengua serveix per conéixer nova
gent, trobar informació, accedir a altres productes culturals. Però no és un
ornament. No deixes que la vergonya s’apodere de tu! I si no saps com dir una
paraula, la meua regla d’or és: dis-la en valencià i posa-li l’entonaeta.
I com a bonus track, aquí una gravació amb aquestes idees explicades en les 6 llengües que domine i 4 més que tracte d'aprendre.
I com a bonus track, aquí una gravació amb aquestes idees explicades en les 6 llengües que domine i 4 més que tracte d'aprendre.
Impresionante Aitor! He reconocido valenciano, castellano, inglés, francés, alemán, italiano y portugués, pero los otros no tengo ni idea! ¿Ruso, árabe, rumano?
ResponEliminaLo del optimismo me ha pasado con el francés, lo empecé sin mucha ilusión y ha sido llegar al subjuntivo y deprimirme absolutamente. pero en cuanto tenga el CAE me pongo a por el DELF.
Me gustaría una más pero no sé si ponerme con el chino o con el árabe, el árabe me llama pero el chino tiene un nosequé-quéseyo...
Animo con esas gramáticas!
los últimos eran ruso, occitano y holandés.
ResponEliminaa mi el subjuntivo me parece fácil, viene a ser lo mismo, aunque no lo he estudiado en profundidad. Espero que no sea como en italiano, que no se usa igual que en valenciano / castellano y es un horror. Yo me he puesto con el francés en serio a raiz de trabajar en turismo, no iba a tener muchas más oportunidades de hablarlo todos los días y me saqué el b1 hace un mes por el instituto francés.
El árabe me parece más fácil que el chino, tiene algunos sonidos de raspa de pescado, pero no son los tonos del chino, eso sí que es difícil, más que la escritura.
Suerte con el francés!!!