dimarts, 4 de novembre de 2014

DEU CONSELLS PER APRENDRE LLENGÜES

Algunes persones m'han preguntat quin és el meu secret per a aprendre llengües. Havia pensat dir que la màgia i les drogues de disseny, però no tenia per a una entrada sencera, així que aprofite per  a esplaiar-me.

TIN UN OBJECTIU. Quan prens la decisió d’aprendre una llengua has de tindre clar per què vols aprendre-la. Els motius poden ser diversos: obtindre un treball millor, viatjar, descobrir una nova cultura, divertir-se. Siga el que siga cal tindre’l sempre ben present, perquè serà la teua guia quan les coses es posen difícils, quan sentes que no avances o quan el derrotisme s’apodere de tu. L’únic motiu que no aconselle és aprendre una llengua per obligació. Les coses que es fan per obligació es fan a disgust.


POSA-LI VOLUNTAT. No sempre en aquesta vida voler és poder, però en aquest cas t’alegrarà saber que sí, que aprendre una llengua depén totalment de tu, de les ganes que li poses, del temps que estigues disposat a invertir. Excuses com “a mi no se’m donen bé les llengües” o “no tinc temps” són fem. Inventa-te’n de millors i més originals. Si no se’t donaren bé les llengües, ni tan sols parlaries la teua. I ja sabeu el que opine sobre l’excusa: “no tinc temps”, hom té temps per a allò que vol.

QUANTITAT MILLOR QUE QUALITAT. En qüestió de llengües és molt important la constància. Dedicar-li a una llengua 15 minuts al dia és més efectiu que estudiar durant dues hores una vegada a la setmana. Per què? És molt senzill, el nostre cervell esborra el 80% de la informació que li introduïm en un dia per a no col·lapsar-se. Els seus criteris tal vegada ens semblen arbitraris, però manté tota informació que siga necessària en el nostre dia a dia. Estudiant un poc cada dia li enviem el missatge que eixa informació és important. Algun dia els sistemes educatius comprendran aquesta idea tan senzilla i deixarem de preocupar-nos pel fracàs en l’aprenentatge de l’anglès. 

OBLIDA L’ETNOCENSTRISME. La teua llengua no és ni millor ni pitjor ni més bonica que les altres. Totes les llengües responen a la necessitat de les societats per expressar-se i comunicar-se. Les llengües no s’inventen per a ser boniques i fàcil o difícil són dos conceptes bastant subjectius i basats en la nostra llengua de partida. Per a un valencià, l’italià, el francés o el portugués són com sucar pa, però això no vol dir que les llengües romàniques siguen per defecte més fàcils. Pregunta-li a un anglés que opina del temps subjuntiu o que li pareix que una taula siga femenina i un llit masculí sense tindre sexe. 

MANTÉ L’OPTIMISME. Els inicis són sempre senzills, aprens amb molta facilitat però arribarà un moment en què la tasca esdevindrà dura i pesada. Això vol dir que estàs travessant l’efecte altiplà, quan el teu cervell s’ha acomodat i perd tot interés. Necessitem estar sempre estimulats, en totes les facetes de la nostra vida. Per passar aquest altiplà podem prendre’ns unes vacances o millor encara, innovar, incorporar nous elements a l’aprenentatge o augmentar la dificultat. 

NO BUSQUES LA PERFECCIÓ. Per molt de temps, esforç i voluntat que li dediques has de saber que mai parlaràs una llengua perfectament. Però no et preocupes, ningú pot aprendre a parlar una llengua a la perfecció. Això significaria conéixer totes les paraules, tots els usos, totes les regles gramaticals amb llurs excepcions i ni tan sols som capaços de conéixer les nostres llengües maternes amb tal grau de perfecció. Aleshores no et frustres i intenta aprendre més d’una llengua, I si algú et diu: preferisc parlar bé una llengua a parlar-ne tres regular, pega-li, per favor.

APRÈN EL VOCABULARI BÀSIC. Hom calcula que en el nostre dia a dia utilitzem únicament 1000 paraules, així que eixa és la quantitat que necessites per sentir-te còmode amb una llengua estrangera. Aprèn paraules que siguen molt utilitzades i que tu necessites. Si no t’agrada prendre el te, no cal que aprengues a dir-ho, si no saps que és el consomé, tampoc ho aprengues. Molts mètodes fracassen perquè s’entesten a ensenyar-te paraules que mai utilitzaràs i que són candidates a desaparéixer de la teua ment.

FES-TE AMB LA MELODIA! Aprèn els sons i l’entonació, reconeix la llengua entre mil, tota llengua és una forma de música i per tant té la seua melodia. Imita la manera de parlar i no tingues por a sonar exagerar!

APRÈN DE MANERA EQUILIBRADA. Una llengua es compon de 4 elements: comprensió oral, comprensió escrita, expressió oral i expressió escrita. Practica cada element per igual. Quasi tots els mètodes abusen de la gramàtica i de llarguíssimes llistes de regles i més regles que en la pràctica no funcionen bé i acaben per frustrar-te. Parla, escolta, llig i escriu!

Finalment el consell més important. UTILITZA-LA! La llengua no és un objectiu, és un mitjà. Una llengua serveix per conéixer nova gent, trobar informació, accedir a altres productes culturals. Però no és un ornament. No deixes que la vergonya s’apodere de tu! I si no saps com dir una paraula, la meua regla d’or és: dis-la en valencià i posa-li l’entonaeta.

I com a bonus track, aquí una gravació amb aquestes idees explicades en les 6 llengües que domine i 4 més que tracte d'aprendre.

2 comentaris:

  1. Impresionante Aitor! He reconocido valenciano, castellano, inglés, francés, alemán, italiano y portugués, pero los otros no tengo ni idea! ¿Ruso, árabe, rumano?

    Lo del optimismo me ha pasado con el francés, lo empecé sin mucha ilusión y ha sido llegar al subjuntivo y deprimirme absolutamente. pero en cuanto tenga el CAE me pongo a por el DELF.

    Me gustaría una más pero no sé si ponerme con el chino o con el árabe, el árabe me llama pero el chino tiene un nosequé-quéseyo...

    Animo con esas gramáticas!

    ResponElimina
  2. los últimos eran ruso, occitano y holandés.

    a mi el subjuntivo me parece fácil, viene a ser lo mismo, aunque no lo he estudiado en profundidad. Espero que no sea como en italiano, que no se usa igual que en valenciano / castellano y es un horror. Yo me he puesto con el francés en serio a raiz de trabajar en turismo, no iba a tener muchas más oportunidades de hablarlo todos los días y me saqué el b1 hace un mes por el instituto francés.

    El árabe me parece más fácil que el chino, tiene algunos sonidos de raspa de pescado, pero no son los tonos del chino, eso sí que es difícil, más que la escritura.

    Suerte con el francés!!!

    ResponElimina