CINQUANTA OMBRES DE MI MATEIX

La senyora James supervisa el procés d'escriptura de Cinquanta Ombres d'En Grey

Com de dura és la ciència! Exigeix molts sacrificis, si no, que li ho diguen a la pobra Marie Curie, assassinada pel seu propi descobriment, el radi. Ara bé, que és això en comparació amb haver de llegir-se Cinquanta Ombres d'En Grey? Preferiria la càlida abraçada d'una flassada d'angelagues i esbarzers abans que llegir una pàgina més perpetrada per la senyora E.L. James, si és que eixe és el seu vertader nom.

Vaig voler llegir-me'l per a saber de què anava tot eixe fenomen mediàtic i no volia fer com els polítics, que ens recorden cada 24 d'abril que s'han llegit El Quixot malgrat que mai n'han oberta cap, de pàgina. El calvari no ha sigut llarg, afortunadament menys d'una setmana. Me l'he llegit prou ràpid, no perquè fora de lectura atrapant, sinó més ben aviat al contrari, perquè una pàgina llegida era una pàgina més a prop del final. Com quan te'n menges cullerada a cullerada d'un plat que no t'agrada, tapant-te el nas per a no percebre el gust.

Si algú no se l'ha llegit i pretén fer-ho, amollaré una bona quantitat d'espoilers, que en llenguatge modern vol dir filtracions o avançaments de la trama, encara que dir que aquest llibre té trama em sembla prou agosarat. Jo ho definiria millor com una successió de collonaes, calaverades, desficacis, xarlotaes i despropòsits, en resum, gilipollaes.

EL CONTINGUT

La protagonista del llibre és Anastasia (la hija perdida de los zares), anomenada Anna pels seus amics. Estudia literatura anglesa en la Universitat (i per a poc li serveix) i està a punt de llicenciar-se però el tret que la defineix és la seua manca d'autoestima o com diria ma uelo: és una simpla de collons. Col·labora en el típic periòdic universitari i ha de fer-li una entrevista a Christian Grey, jove, atractiu, ric i misteriós (com ens recorda l'autora pàgina rere pàgina, no siga que tinguem problemes de comprensió lectora i ho oblidem). Grey dirigeix una companyia, no se sap ben bé de què però es dedica a resoldre els problemes de fam en el món. Oh, quanta filantropia. 

Anastasia s'enamora immediatament de Grey perquè és guapo, ric i misteriós. Necessiteu més raons? Ah clar, és que mireu pel·lícules Disney i vos haveu cregut tot el rotllo eixe de la bellesa està en l'interior. Almenys a banda de tindre la personalitat d'una mosca del vinagre, sabem que Anastasia és superficial. Per descomptat que Christian també s'enamora a l'instant d'Anastasia, malgrat que la xica no té cap atractiu, com ens recorda frase si, frase no. Però és el que li ha ordenat l'autora i Christian ha d'obeir.

Ara bé, Christian oculta un secret. Oh un misteri que sosté la trama! Veritablement no, perquè de seguida descobrim que té algunes manies sexuals. Animals? Ofegaments? Necrofília? Isabel Pantoja?No, Grey és fans del Marqués de Sade, és a dir que li agrada el sadomasoquisme i té una cambra sencera plena de joguets sexuals, que Anna compara amb "una sala de tortures de la Inquisició Espanyola". Dediquem un moment a recrear-nos en aquesta imatge, Torquemada vestit de cuir, amb sabates de taló, els llavis pintats i un fuet. És grotesc. En un principi la puritana Anna s'escandalitza, ella és verge i ni tan sols s'ha masturbat mai ni sap que és això. Ella va fer l'institut a l'Esclavas del Sagrado Corazón. Tanmateix ella pensa que, com si fóra una Doña Inés del segle XXI, l'amor podrà redimir Grey. Ella creu en THE POWER OF LOVE.

Christian Grey és un obsessiu del control, multimilionari, que té un jet privat i que condueix un helicòpter, escolta opera, entén d'art, filantrop, toca el piano, beu vi i parla francés. Què més necessiteu per a odiar-lo? Com a contrapartida, li agrada lligar a dones en el llit, assotar-les, eixos pecadets que li perdonen les seues fans perquè és guapo i ric. Fent ostentació del curset de dues hores de narració creativa que la senyora James va fer, intenta que empatitzem amb aquest Neandertal i per això ens revela que la mare biològica de Christian era addicta al crack i que una amiga de la seua mare adoptiva el va iniciar en el món del bondage quan tenia 15 anys, abusant sexualment d'ell, per a salvar-lo de les drogues. Amb tot a mi no m'inspira res de compassió, em pareix igual d'odiós Christian Grey en la pàgina primera i en l'última.  Xiquets, el maltracte no té justificació.

Així Anna accepta sotmetre's a eixes pràctiques sexuals i Christian li fa signar un contracte en què li prohibeix parlar amb ningú de tot allò i a més l'obliga a vestir-se com ell diga, menjar el que ell diga, fer exercici cada dia, li impedeix tindre relacions amb ningú més. A vosaltres també vos ve al cap la paraula maltracte? Però no, perquè Christian és guapo i ric, els maltractadors són lletjos i pobres. No enteneu els subtils matisos de la societat postmoderna. Qualsevol dona amb coneixement li haguera trencat la cara a Grey en presentar-li eixe contracte, però Anna està enamorada i en el seu cap sols escolta la veu de Céline Dion: cause I'm your lady and you are my man. 

Perquè no digueu que m'ho invente, mireu un fragment:

"He localitzat el teu mòbil, Anastàsia.
-ostres [,,,] és il·legal? "assetjador" xiuxiueja el meu subconscient entremig d'un núvol de tequila[...] tanmateix, fins a cert punt, com que és ell, no em fa res".

Després de cinc-centes pàgines en què Anna rumia si signar o no el contracte i s'entrega a actes sexuals que una ex alumna de Esclavas del Sagrado Corazón no hauria de fer ni imaginar, acaba tenint una epifania i se n'adona que no està en cap novel·la de Jane Austen i que no podrà canviar Christian, així que el deixa. Exacte, cinc-centes pàgines després els personatges acaben en el mateix punt on van començar, ell sent un obsessiu del control (he dit ja, que és ric i guapo?) i ella una dona mancada de personalitat. No hi ha evolució, no hi ha conflicte, no hi ha argument, no hi ha novel·la. Ens ha fet perdre el temps la senyora James. Torne'ns-el!

Dels secundaris no cal ni parlar-ne, no són més que una mera comparsa estreta d'un catàleg de secundaris destinats a fer bulto i serveixen perquè Anna tinga un pretext per a verbalitzar els seus dubtes, com si no haguérem de patir prou el fet de tindre accés als seus pensaments.

L'ESTRUCTURA

Podem pensar que un argument de merda pot salvar-se amb una bona narració. També podem pensar que vivim en el país de la piruleta amb carrers asfaltats amb xocolate. La meua teoria és que la senyora James no existeix, és un nom per a ocultar que el llibre ha estat escrit per un grup d'orangutans rabiosos prement tecles a l'atzar.

L'escriptora repeteix ad nauseam les mateixes paraules: pantalons que cauen bé sobre els malucs, mossegar-se el llavi, ulls grisos, posar els ulls en blanc, ostres, uau, nena, somriure secret, deessa interior. Utilitza paraules que no acabes de saber que volen dir, com somriure hispanoamericà. Què és això? El somriure de Fidel Castro? Abusa també de les marques, beuen coca cola, utilitzen iphones o ipods, vesteixen calvin klein, compren en amazon. És com estar en un capítol de Médico de Família. M'agradaria saber quant ha cobrat l'escriptora per a introduir tantes marques. 

L'autora menysprea els lectors, pensa que tenim algun tipus de retard i ha de repetir les mateixes idees, milers de vegades. Anna ha de reflexionar sobre cada acte que fa, des de gitar-se amb Christian a lligar-se les espardenyes, per descomptat eixes reflexions és el que nosaltres hem de pensar en cada moment, no siga que extraiem conclusions pròpies.

CONCLUSIONS

És un llibre per passar una vesprada si voleu, ara bé, crec que fa falta un mínim de maduresa mental abans de llegir-lo. En general els llibres no ens arriben igual a les mateixes edats i alguns a certes edats són perjudicials. Altres com el de Belén Esteban són perjudicials a qualsevol edat. Odie posar-me en plan: ¿es que nadie piensa en los niños?, però crec que no és adequada per a adolescents que a penes comencen a formar-se els seus esquemes mentals sobre el món. És com fer una classe d'educació sexual utilitzant pornografia com a material. i com a novel·la eròtica supose que hi haurà de millor escrites. Supose que si la novel·la l'hagueren escrit a Armènia no haguera transcendit però com que vivim enlluernats per tot allò que ve de la cultura angloamericana anem tragant-ho tot, fins i tot la merda.

Quan vaig descobrir que tenia dos parts em va caure el món als peus però ja he fet promesa de no llegir-les, les altres dues, crec que no paga la pena. Eixe temps podria dedicar-lo a Teo va al zoo o Teo encubreix un assassinat. Per a mi Anna i Christian van morir en un accident en estavellar-se l'helicòpter en què viatjaven, contra la Space Needle en una orgia de foc i destrucció que va destruir tot el seu univers.