dimecres, 11 de març de 2015

A D'ANGLÉS

Per entendre la realitat d'un poble o d'un territori no sobra amb conéixer la història, el paisatge, la llengua, l'organització sociopolítica o econòmica, cal també saber l'altra cara de la moneda, eixes petites idiosincràsies, històries de poble, mitologia local sense les quals no es pot entendre una realitat. Per exemple, hom pot conéixer-ho tot sobre l'arquitectura local, saber tots els detalls del procés de producció de la pansa o ser capaç de dir totes les espècies que habiten el Montgó. Però que coneixeria sobre la Criminala? Sabria què és el Tossalet? Haurà anat mai a l'Octopus? Tindrà idea què representa el Nazareno en l'imaginari xabienc?  Como no es lo mismo contarlo que vivirlo...ui, m'he equivocat de programa. Per això intentaré fer una aproximació a Xàbia més enllà dels llibres, a peu del carrer. 

Començaré per la A, la A d'anglés, o d'inglés com es diu col·loquialment, o segons la Generalitat, la a d'engonals, eixa llengua.

Imagineu que Espanya entra en guerra amb el Regne Unit, que sé jo, per Gibraltar mateix i en eixa guerra s'expulsés a tots els ciutadans del Regne Unit. Imagineu, sí, ja sé que és massa imaginar, que d'un dia a l'altre desaparegueren tots els britànics, Xàbia perdria més de 6.000 habitants, és a dir, més del 20% de la seua població. I si ho férem extensiu a la Marina, desapareixerien més de 45.000 habitants, també un 20% aproximat de la població total de la comarca. Imagineu que desapareixen del padró però continuen vivint però el Govern ens retalla diners perquè ja no viu tanta gent, encara que sí que estan vivint i utilitzant serveis públics?  Ah no, eixa és la realitat. La majoria d'eixos britànics són gent major, el hobby de la gent major és anar al metge, el drama està covat, xan xan xan.

Comencem pel principi. Per què hi ha tants britànics a la Marina? Això em pregunte jo si açò és Mordor. El que sí que és segur que no han arribat amb l'Alsa. Bé, sembla que caldria que ens remuntàrem al segle XIX, la Marina vivia la seua època daurada amb l'exportació de la pansa. Oh no, una altra història sobre la pansa, no, per favor, pietat. En eixa època el Regne Unit tenia un consolat en Xàbia per a atendre tots els assumptes vinculats al comerç. Què hi havia en el consolat britànic? Exacte, britànics, britànics que s'adonaren que aquí plovia molt menys que a la seua pàtria i feia molt més sol. Era com estar a l'Índia però sense tant de mosquit. Wonderful!

Ara fem un salt en el temps, després de la Segona Guerra Mundial es generalitza el turisme de masses i comencen a vindre turistes europeus, les anomenades sueques. L'Espanya del Franquisme + l'Europa de l'Època Daurada de la Socialdemocràcia= terrenys barats per a tots. Bieeeen! I així van començar a vindre no sols britànics, sinó també holandesos, alemanys, francesos, suïssos, belgues i noruecs. Però sobretot britànics. De fet hi ha tants britànics vivint fora de les Illes que no m'estranyaria que aquestes estigueren uns metres per damunt de la mar que fa cent anys.

Per si vos interessa, aquí vos deixe una petita taula amb la població britànica per municipis. Xàbia de llarg és on més britànics hi ha, seguit de Calp, Teulada (Moraira), el Poble Nou de Benitatxell, Benissa, Dénia i ja de manera més anecdòtica la resta de poblacions. Com veieu els britànics busquen sobretot la mar. Les dades estan tretes del padró de 2014 que hi ha a la pàgina de la Diputació d'Alacant (dinàmica i actual).

6.186  Xàbia 260  Parcent
4.236  Calp 184  Ràfol d'Almúnia
2.572  Teulada 130  Atzúbia
1.629  Poble Nou 114  Beniarbeig
1.228  Benissa 104  Sanet i Negrals
985  Dénia 93  Tormos
694  Orba 82  Sagra
599  Xaló 82  El Verger
572  Pedreguer 79  Benimeli
523  Alcalalí 66  Ondara
499  Llíber 60  Senija
460  Pego 50  Vall de Laguar
441  Els Poblets 45  Vall de Gallinera
415  Gata 42 Castell de Castells
305  Benidoleig 7  Vall d'Alcalà
7  Vall d'Ebo


Passant els anys teníem un problema, com denominarem a eixos turistes que passen nou mesos aquí i tres al seu país? Això ja no és turisme. Immigrants? Però és que són rics. Llavors, residents. Eixe eufemisme per a dir immigrant de poder adquisitiu elevat. El cas dels residents o del turisme residencial és un fet relativament modern i a penes ha generat estudis o anàlisi, per exemple hi ha el llibre Un peu dins, un peu fora (Carles X, Simó Noguera i Jordi Giner) que estudia les implicacions que té.

A Xàbia conviuen vora dues-centes nacionalitats però no s'ha produït cap cas de sincretisme cultural, si esteu imaginant-se una Alexandria o una Babilònia del segle XXI. En part perquè la cultura majoritària és d'autoestima baixa, en part perquè el turisme residencial sols busca sol i calor i nosaltres som eixa petita cosa que cal tolerar, com en Kènia, Sud-àfrica o altres colònies de poblament. A més a més, algú haurà de fer el paper de mà d'obra barata i eixe paper sempre els ha tocat als indígenes.

Els britànics han desenvolupat una espècie de societat paral·lela amb els seus Iceland, Fish and Chips, plumbers, estate agencies, bricklayers, les seues escoles de currículum anglés que ha provocat l'arrossegament d'una altra població britànica de classe mitjana tirant a baixa que es dediquen a satisfer aquestes necessitats.

Així Xàbia és una mena de multisocietats que a penes es creuen, malgrat que també cal dir que hi ha britànics que s'integren i fins i tot aprenen valencià, eixes ovelles negres. Però vos trobareu els uns amb els altres, no? No, el terme de Xàbia és prou gran i les constructores/ cacics locals/ empresaris ja s'han encarregat de què siga 100% habitable. Cadascú viu en els seus barris, juntos pero no revueltos, com si fóra açò Los Ángeles o la Ciutat del Cap. A grans trets estem separats pel riu Gorgos, nosaltres, els indígenes ocupem la ribera nord i ells, els residents, la ribera sud. Viuen en les seues pròpies urbanitzacions amb noms completament alienats i coents com Balcón al Mar, Cumbre del Sol, Costa Nova, Mar Azul, etc.

Una altra característica del turisme residencial és que pensa que estàs tractant-lo d'enganyar constantment. La imatge de l'Espanya del segle XIX amb la gitana i el bandoler perviu, per no dir que és l'única imatge que tenen. Per això va haver-hi un intent dels residents d'entrar en política.  Un partit que partia de la dicotomia ells (eixos que volen imposar-te el valencià perquè són estalinistes + els cacics de tota la vida que no ens han deixat participar del pastís) i nosaltres (un pastitx europeu-espanyol baluard de l'esperit de la Il·lustració i la civilització). Qualsevol que haja llegit a Dickens sap que no es poden mesclar obrers i aristòcrates, qualsevol que conega la història del Regne Unit sap que no es poden barrejar escocesos, anglesos i gal·lesos, qualsevol que sàpiga història europea del segle XX sap que anglesos i alemanys no poden remar en la mateixa barca. Així va acabar l'assumpte.

En resum tot això per a dir que si veieu per Xàbia molts cotxes amb el volant a la dreta no vos espanteu, és normal.

Crec que he tractat, molt superficialment, tots els aspectes del turisme residencial: sol i clima, integració  minsa, segregació urbana, intervenció política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada