dimarts, 12 de gener de 2016

N DE NAZARENO

En aquest repàs sobre les idiosincràsies xabienques no podia faltar una entrada dedicada a l'alcalde perpetu de Xàbia. No, no parlaré ni d'Enrique Bas ni de Moragues, sinó del Nazareno, el qual des dels anys 60 ostenta la vara d'alcaldia i que des del seu refugi en el Calvari ho controla tot.  Com en una novel·la d'Orwell, el Nazareno és present en totes les cases de bé de Xàbia. Recorde que fins i tot a l'escola teníem un quadre amb la seua imatge en una de les escales. Era una imatge descolorida pel temps, com oblidada per tots però que a mi em feia por i si podia evitar baixar per eixa escala, ho feia, encara que haguera de pegar la volta a l'escola sencera. Encara que signifiqués passar per davant del despatx de Doña Maribel. Eixir d'eixa escola era com intentar travessar Escil·la i Caribdis.

Per si no sabeu de què estic parlant, el Nazareno és la imatge de Jesús Natzaré de l'ermita del Calvari de Xàbia. Els seus cabells són reals, és a dir, una dona de la Mar se'ls deixa créixer i se'ls talla perquè li'ls posen al cap. O repetiré per si no ha quedat clar:  una dona de la Mar se'ls deixa créixer i se'ls talla perquè li'ls posen al cap. El Nazareno si que podia dir: lo primero que todo, mi cabello es real. També du una túnica plena de daurats que ha sigut objecte de polèmiques. (http://www.lasprovincias.es/v/20110119/marina/nazareno-xabia-nunca-salio-20110119.html) I la gent de Xàbia autèntica, no com eixos forasters, li tenen autèntica devoció i assisteixen puntuals a la baixà i a la pujà. A més, sempre hi ha ueles que van a la processó, descalces i plorant de devoció però ja sabeu que les ueles valencianes són molt afectes al drama.

Què ha fet el Nazareno per a ser mereixedor de tanta devoció? Segons conta la llegenda, perquè en totes aquestes històries de poble hi ha més llegenda que realitat, el Nazareno va salvar el poble de Xàbia d'una pandèmia de còlera morbo que causà molta destrucció en la dècada de 1830. Com va salvar el poble? Va engegar una campanya d'educació profilàctica i d'investigacions per detindre el bacil?  Sí, clar, ensenyant i investigant, en un país que enviava els mestres i els científics al patíbul. No, ell va fer màgia i el poble es salvà. És el mínim que has de fer si vols que una dona es deixe créixer els cabells per a regalar-te'ls. 

Ara bé, jo pense que la raó a tanta devoció cal buscar-la en una altra llegenda un poc anterior. Segons conten, el Nazareno era un regal dels ducs de Medinaceli (aka marquesos de Dénia) a la ciutat de Dénia. Clar que si eres un noble sevillà i no estàs en contra dels estereotips, sembla que l'únic que pots regalar són nazarenos i or. Però eh, que eixe Nazareno no era una figura de fusta a l'ús, sinó que, segons conten, provenia del taller de l'esculptor Salzillo, per no dir que l'havia fet ell mateix. La costió és que en el trajecte per mar a Dénia, es va desencadenar una tempesta i el vaixell hagué de buscar refugi en Xàbia. Des d'aleshores diverses vegades intentaren fer-se de nou a la mar i cada vegada que intentaven girar el Cap de Sant Antoni, s'alçava la mar grossa i havien de tornar a Xàbia. Llavors s'interpretà com un designi diví de què el Nazareno volia quedar-se en Xàbia, És a dir, tota una història molt bonica per a dir que li vam furtar el Nazareno als de Dénia per la cara. Si això no mereix el patronat d'un poble, no sé que més cal fer. 

En principi la imatge va estar guardada, en el mateix Calvari, que llavors encara no existia, perquè els calvaris foren una moda del segle XIX per reproduir les peregrinacions a Terra Santa aquí. És com els que juguen a la wii i es pensen que estan fent esport. Sembla que des del segle XV hi havia al mateix lloc una petita ermita del segle XV dedicada a la Santa Creu i per a la qual es feien celebracions en maig. D'aquí que acabara produint-se una confusió de festes i que el Nazareno acabés prenent el protagonisme d'una festa anterior. Després de salvar el poble del còlera, l'Ajuntament va decidir, en agraïment, fer-li un edifici més solemne, que és l'actual ermita del Calvari. L'ermita és juntament amb la portada de l'Ajuntament i la capella de la Comunió, una de les poques mostres de l'art neoclàssic a Xàbia i destaca per la seua cúpula de manises blaves tan típica valenciana. Llavors el Nazareno va viure en una existència plàcida, baixant una volta a l'any al poble  fins que arribà la guerra i fou cremat. Qui ho diria en la Xàbia que encara hui es governa des del confessionari. El cas és que la imatge actual és una reproducció dels anys 50 feta a partir de fotografies. Actualització: Gràcies a Vicent Ivars de Calp he descobert que el Nazareno de Calp també és dels anys 50 i ambdós, obra del xabienc Juan Bautista Devesa. 

Abans d'acabar m'agradaria fer una reivindicació i és que cal dir en un gir dramàtic digne de les telenovel·les veneçolanes, que el Nazareno no és l'autèntic patró de Xàbia, per molt que tinga una legió de seguidors. L'autèntic patró és la imatge oblidada de Sant Sebastià. Però com que els xabiencs són un poble que tendeix a oblidar allò que és propi i a deixar-se enlluernar pels oripells de terra enllà, la festa de Sant Sebastià havia anat perdent importància  fins a quedar reduïda a una despertà i quatre trabucaes el dia 20 de gener. He dit havia quedat perquè des d'ençà un parell d'anys el lobby bouero ha instaurat noves festes de bous utilitzant de pretext a Sant Sebastià. 

Sant Sebastià fou un soldat romà del segle IV originari de Narbo Martius, actual Narbona al Llenguadoc. Fou martiritzat per cristià i soterrat prop de la Via Àpia a Roma. De fet si aneu a Roma vos recomane una visita a les catacumbes de la dita església, unes de les més antigues i espectaculars. Va gaudir de molt de predicament a l'Edat Mitjana com a sant protector contra les epidèmies i de fet s'acostumava a col·locar una imatge seua prop dels camins d'entrada a les poblacions (tal com feien els grecs i romans amb Hermes-Mercuri) per protegir-se de les pestes. A Xàbia quasi tots els carrers tenen capelletes amb un sant i com a curiositat, la de Sant Sebastià es troba en el Carrer Major prop del Portal de la Ferreria, on començava el camí de València.  I amb això done per acabat el santoral de Xàbia abans que aquest bloc comence a fer olor d'encens. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada