O D'OCTOPUS

Recordeu quan escrivia un diccionari xabienc? Jo tampoc, per això el projecte havia quedat abandonat.

Si poguérem viatjar a l'Arenal de Xàbia cent anys enrere en el temps, allà on hui trobaríem un "centre" "turístic" de "primer" "ordre" (i atenció a l'abús de les cometes), veuríem poc més que unes salines abandonades, quatre bancals i unes runes romanes. Però allà pels volts dels anys 50 arribaren els primers turistes i ja no se n'anaren i durant vora quaranta anys, l'Arenal pareixia atrapat en una atmosfera vintage, retro, selvàtica, hortera en definitiva. Tanmateix les coses bones no duren per sempre i amb la crisi del 2007, com un bumerang que el llances ben lluny i torna cap a tu, ens desférem d'eixe model turístic i tornà amb més força, devorant-ho tot com una revolta de riu i deixant al seu pas un rastre de classisme i turisme de "qualitat". Si no volies caldo, nyas dos tasses.




L'Arenal, qui t'ha vist i qui et veu, de ser el Bronx a una espècie de Marbella pitiminí en deu anys. Afortunadament encara queda, a manera de far de la civilització, alçant-se per sobre dels iogurts-gelat i les terrasses chill out, l'Octopus, una taverna a l'estil de les Illes Britàniques. Una taverna de veritat, res d'eixes franquícies plenes d'orientalisme anglés i irlandés que idealitzen els temps de la fam en què l'alcoholisme era l'única via d'escapament a la misèria. Estem llavors davant d'un local autèntic, amb els seus hooligans que beuen més que un clot de terra i que, en les nits solitàries de l'hivern, es calfen en el passeig a cops de puny. 

Però en fi, per a què enganyar-nos? L'Octopus morirà algun dia i serà de manera sobtada, sense avís previ. Un dia passarem per davant i trobarem un negoci de sushi, mojitos o cuina vegana i amb ell s'haurà endut a la tomba  l'esperit d'una època que ja no tornarà. Al seu lloc ens quedarà un Arenal pretensiós, classista, no per a tots, per a uns quants elegits, mentre continua venent-se, digne, al millor postor.  

En definitiva i com que estic quedant-me sense veu, enumeraré tot allò que ha destruït l'Arenal i sí, també la Marina: els iogurts gelats, les teteries, les catximbes, la música chill-out, els llums d'aranya, les botigues de coses inútils i cares, el pseudoespiritualisme, les frases en italià, en general qualsevol intent de recrear la Itàlia de Sofia Loren i Capri, les estàtues de Buda com a decoració, el sushi, la ceba caramel·litzada, el vinagre de Mòdena, les embarcacions que no són de pesca, els bars de tapes, els polos de tonalitats pastel, el luxe, la cuina d'autor i altres coses que ja em vindran al cap.

I duc més de dues-centes paraules sense haver dit res de trellat, a banda de vomitar manies personals embolcallades en esperit crític i paper d'Albal. Ja pareix un columnista de la premsa. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL