ESTIU

Vaig repartir les notes a la xicalla ansiosa i se n'anaren corrents i sense mirar arrere. Algun d'ells encara es va acomiadar mentre desapareixia pel corredor i em vaig quedar a soles en aquelles quatre parets nues. Els pòsters que les cobrien jeien sobre una taula. Els calaixos buits. La pissarra neta. Però encara podia vore'ls, més de cent cabets amb les seues històries, cadascun diferent: les bregues, els plors, les decepcions, les alegries...Tot començava a esvair-se per a sempre. Jo també me'n vaig anar i en rodar la clau, em va vindre al cap com, nou mesos abans i a molts kilòmetres d'allà, en un altre centre, la cap d'estudis m'explicava ràpidament quatre coses abans de llançar-me dins d'una aula.

No feia ni vint-i-quatre hores que estava explicant per enèsima vegada com pujar al Penyal i de sobte vaig haver de deixar-ho tot, fer les maletes i anar-me'n. De la Mariola a la Serra Gelada passant pel Montgó i el Mondúber, ha sigut un any intens, de molts viatges amb el cotxe, de sentir-me frustrat, ansiós, de no saber per a on tirar però també de vore com a poc, a poc anava fent. Ara de nou la incertesa i tornar a esperar, a vore quina muntanya m'acollirà.