APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (VI) OCUPACIONS



Les paraules de hui fan referència a ocupacions. 

Un torsimany (i les seues varietats trujamà i dragoman) és aquell que fa entendre dos persones que parlen llengües diferents, allò que hui anomenem traductor o intèrpret.  La paraula ve de l’àrab clàssic ترجمان (turjman)  si bé la variant dragoman ens arriba pel francés. Mentre que un intèrpret o un traductor posseïx una major formació, un torsimany es dedicava a fer traduccions més ràpides i improvisades per a satisfer les necessitats immediates d’una comunicació breu, sobretot en l’àmbit comercial. Es reduïa molt als intercanvis comercials i relacions d’altres tipus amb el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient. Per exemple, l’escriptor mallorquí, autor d’entre altres obres La disputa de l’ase, Anselm Turmeda (1355-1423) que va morir a Tunis, era conegut en convertir-se a l’islam com a Abdal·la at-Tarjuman, és a dir Abdal·là, el Torsimany.

Assassinat d'un vizir seljúcida.

Assassí (i la seua variant axixí) és la persona que rep l’encàrrec de matar qualcú per diners (o que mata amb premeditació). Té origen en l'àrab clàssic حَشَّاشِين‎. (haxaxin), literalment consumidor de haixix. Haixix és un mot àrab que vol dir herbes. Els assassins eren seguidors de l’ismaïlisme que es feren famosos a l’època de les Croades per cometre assassinats, incloent-hi magnicidis, per als quals abans prenien esta droga. Tot i que no podem estar-ne segurs d’esta etimologia perquè d’altres estudiosos la fan derivar de أَسَاسِيّ‎ (assaissí) recte, estricte,  per la integritat dels ismaïlites. L’ismaïlisme és un corrent de l’islam xiïta que  únicament reconeix l’autoritat dels set primers califes ortodoxos i per tant rebutja les dinasties posteriors dels Omeia i Abbàssida. Creu que l’últim califa fou Ismael ibn Jafar i que tornarà al final dels temps. Van nàixer en època del califat Abbàssida amb una interpretació més estricta de l’Islam. S’apoderaren d’Ifriqiya (actual Tunis) i d'Egipte donant origen a la dinastia fatimita. El mot assassí ens arriba a través del francés, car en valencià antic era axixí i el verb, axixinar




L'almogàver era un soldat mercenari que lluitava a les ordes de diferents senyors. Foren molt populars als segles XIII i XIV i tingueren en Roger de Flor i la conquesta d’Atenes els seus moments àlgids. Prové de l’àrab clàssic المغاور (almughawar) que en origen feia referència a aquell que assalta en els camins per a furtar. Podem fer-nos una idea de com havien de ser les tècniques d’atac dels almogàvers originals que després adoptarien els cristians. Podria tindre origen en l’arrel  غ و ر  (gwr) que dóna mots com أَغَارَ‎ (aghara), incursió, غَارَ (ghar), cova, amb topònims com Algar o Laguar. 




L'almirall (amb ses variants admirant i admirall) és l'oficial que comanda una flota de guerra. Prové de l’àrabأمير (amir), cap, governant (per hipercorrecció se li afegí l’article al- de tal manera que pareix que el mot original fóra –mir). Un emir és algú que comanda una tropa d’homes i un amiru lbahr és un emir de la mar. El càrrec d’almirall fou creat al regne de Sicília al segle XIII i d’aquí passà a la Corona d’Aragó i després a Castella (Colom rebé el títol de Almirante de la Mar Océana). Per tant la mateixa paraula ens dóna el doblet almirall/emir. Emir com a institució política existeix als països musulmans, i es un càrrec sota del califa, que teòricament sols pot haver-n’hi un. Així abd Al Rahman I en independitzar-se del califat de Bagdad, va prendre el títol d’emir i hui en dia encara tenim els Emirats Àrabs Units al Golf Pèrsic.

Llotgeta del Mostassaf d'Ontinyent


Finalment el mostassaf era un oficial municipal que s’encarregava de vigilar el correcte funcionament dels mercats, pesos i mesures així com el cobrament de drets i també vetlava per l’ordre municipal amb  funcions equiparables a les d’un regidor municipal de hui. La institució es creà al Regne de València basada en la mateixa que hi havia al Xarq al-Àndalus i d’aquí passà més tard a Catalunya i a Aragó, on rebé el nom de almotacén. El 1715 amb els Decrets de Nova Planta, el càrrec fou abolit. Deriva de l’àrab محتسب (muhtasab) i vol dir “aquell a qui cal tindre en compte”. Originàriament s’aplicava a persones creients que feien obres de pietat sense voler-ne cap recompensa i acabà derivant en la figura del vigilant del soc. Es troba arreu del món islàmic, fins i tot existí en Rússia la figura del möxtäsip o muchtasibat a les regions tàtares fins que fou abolida el 1920.  En Ontinyent encara trobem la Llotgeta del Mostassaf, que era la seua “oficina”.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

2018

UN B2