APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (VIII) SOROLL

Algarada:  tumult o avalot provoca per una multitud. En origen una algarada era una incursió a cavall, prové de l'àrab, amb el mateix sentit, غارة (ġarah), atac o incursió. Un algarer era un soldat a cavall que participava d'una algarada o algarejava. Algarejar també és sinònim de cridar.

Algaravia: cridadissa confusa, però també llengua àrab que parlaven els musulmans de la península Ibèrica. Als cristians els devia paréixer que la llengua dels mudèjars havia de ser una cosa sorollosa i acabaren associant el significat. Algaravia deriva d'al-arabiyah, العربية la llengua àrab, per tant fa doblet amb el mot àrab. Sobre l'etimologia d'àrab és una paraula que en llengües protosemítiques significaria desert i per extensió aquell  que l'habita, el nòmada o la seua activitat principal, el comerç. Que en origen tindria un sentit geogràfic ens ho indica per exemple l'hebreu, llengua en què existeix  עֶרֶב erev, vesprada, lloc per on es pon el sol. De fet, s'ha apuntat a l'origen semític del mot Europa, pres pels grecs als fenicis i que significaria el lloc on es pon el sol. L'algaravia com a llengua s'extingí vers el segle XVII, després de l'expulsió dels moriscos i la seua desaparició com a col·lectiu entre les gents del nord d'Àfrica. Es pareixeria a les variants àrabs del Magreb.

Alifara o alifala: segons el diccionari de l’AVL, és una convidada de menjar i beure per a celebrar una festa, una alegria o l'acabament d'una faena col·lectiva. És una expressió del nord del País Valencià. Segons el DCVB a Aragó era costum que en una operació de compravenda la part compradora havia d'adquirir una alifara al venedor per a consumar l’acte, que sembla que prenia forma també en una fiança. Prové de l’àrab أَحَالَ (ahala) canviar, transferir, amb la h aspirada convertida en –f com passa en valencià o en aragonés (alharrasí> Alfarrasí).

Gatzara: cridadissa de gent, originada per un esperit festiu o alegre. Moure o fer gatzara o gatzarejar tenen el sentit de fer festa. De l'àrab غزارة (ghazarah) abundància, i d'aquí una abundància de veus o sorolls.  Algú que mou gatzara és gatzarós.

Matraca: molèstia insistent, donar la matraca, ser molt pesat. Una matraca és un instrument musical de percussió, també anomenat carraca. De l’àrab مطرقة (matraqah) martell. 

Ravata: commoció o avalot de gent, precipitació. També té sentit d'alarma, per exemple quan es tocava a ravata o es feien sonar les campanes davant d'una amenaça externa. És un mot que deriva de 

 رِبَـاط‎ rabat. En origen el rabat era el servei que s'havia de fer en una ràbida o la crida a fer este servei. Una ràbida era un edifici on es feien serveis religiosos i militars i que se situaven en llocs de frontera. En toponímia tenim prou noms, per exemple la Ràpita a Elx, Benissa, Artana, Cullera, Castellnou, Xérica...el Rabat a Rafelcofer, el Moràvit a Finestrat o a Marxuquera, el Morabit a Teulada o el Roabit entre Xàbia i el Poble Nou de Benitatxell. Els almoràvits, aquell grup de guerrers que conqueriren al-Àndalus al segle XI també en prenen el nom. Paraules derivades són arravatar o arravatar-se també és enfurir-se o excitar-se però no tindria el sentit de furtar que té el castellà arrebatar.

Taina: ball, broma, joc. Estar de taina, estar de broma. Segons el DCVB  "els balladors es col·loquen en rotle, interpol·lant les dones amb els homes; comença la dansa una parella que fa una volta i pren un altre ballador, i així successivament fins a augmentar el rotle de tal manera que omple la plaça o una era gran; després van desunint-se els dansadors fins que el ball es dissol". Pareix que el ball s'ha perdut i sols he vist que encara el facen a Torís. Segons F.Corriente de l’àrab clàssic tazyinah, "ornament", en referència a un ornament que durien les balladores i que es féu extensiu al ball, tanmateix és una suposició seua i no he trobat cap paraula en àrab clàssic.