01 DE NOVEMBRE

Si ens atenim a la definició de blog que dóna el diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, un blog és una pàgina web de caràcter personal [...] que s'actualitza regularment i on es recull opinió sobre temes diversos, este blog fa temps que va morir. Però el ben cert és que per a morir abans haguera hagut de tindre una vida de plenitud i açò al cap i a la fi no és més que un grapat de textos mediocres mal embastats, massa neutres, que no respecten l'essència d'allò que hauria de ser un blog, si més no, com hauria de ser quan naixeren allà a primeries del segle XXI. Que quasi en 2019 encara existisquen blogs és una cosa que tampoc la ciència no explica. Si fins i tot el títol ens enganya! Però bé, esta serà l'enèsima entrada de blog explicant la decadència.

I per què ja no hi escric? La resposta fàcil és que ja no tinc res a dir. Tant de bo, encara com voldria dir implícitament que he arribat a un estadi vital d'estabilitat que no s'adiu amb la realitat, de moment. Podria parlar de tots els problemes laborals, aka salsejos, i hi tindria material per a anys tanmateix la distància entre el públic objectiu i subjectiu és tan estreta que incorriria en la violació de la intimitat de persones tot i mantindre l'anonimat. Era més fàcil quan vivia a l'estranger, de fet este blog ha tingut la seua època daurada amb mi vivint fora de la Península.

Llavors podria parlar de la vida personal, camp en què també hi ha hagut molts canvis, hem tingut baixes i benvigundes,  ara tenim una gosseta que també es menja alguns dels pedaços de temps lliure que em quedaven. No parle de coses personals perquè no m'abelleix. Crec que estem en una època de saturació d'informació personal, a tota hora podem saber què fan o què pensen els nostres coneguts, fins i tot massa. No vos ocorre que una persona vos queia simpàtica fins al moment de comprovar la quantitat de brossa que comparteix a les xarxes socials i que et fa pensar, de quina caverna ha fugit l'imbècil este? Cal mantindre un poc la màgia i la fantasia, no cal saber-ho tot tampoc.

Ara passem al tercer pretexte, el temps. En 2019 hi haurà oposicions i amb tota probabilitat el curs que ve em veuré de nou en el món de l'empresa privada malvivint com fa dos anys, per això intente esforçar-me amb el tema de les oposicions que s'engulen bona part del temps lliure, del poc que sobra l'he de dedicar a les obligacions domèstiques, la gosseta i l'esport que també és necessari.  He tornat  a anar a la piscina i quan estic a l'aigua és un moment en què no pense en res del treball "i veié que tot això era bo" i per això continue anant-hi i sacrificant temps que podria dedicar a fer no res. Llavors del poc temps sobrant no m'abelleix passar-lo cara la pantalla escrivint i he optat per una opció còmoda per a no perdre el ritme, escriure sobre un viatge o sobre arabismes és per comoditat i mantindre un cert ritme d'escriptura.

A pesar de les tronades que van formant-se per l'horitzó, crec que  estic en un moment zen de la meua vida.



Comentaris

  1. Bona nit
    No patisques si ara no tens res per escriure.
    El dia que alguna cosa digna de plasmar-se ací et vinga al cap, ho fas i en pau.
    Màquina i avant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

2018

UN B2