DRAMES

Diumenge de vesprada, en qualsevol lloc de la galàxia; estem en alerta roja per pluges intenses i els ajuntaments de la Marina comencen a suspendre les classes per precaució. Tots? No, sempre hi ha un poble d'irreductibles gals resistint contra el trellat. L'ajuntament d'on treballe va dir que ja si això el dilluns a les 7.30 del matí es pronunciarien al respecte. A eixes hores jo ja estic de camí, perfecte, tot fóra que arribara i haguera de fer mitja volta. A més, si no suspenien les classes, igualment molts pares prendrien la decisió de deixar els xiquets a casa i jo tenia dos exàmens i eixos mateixos pares pretendrien després que els tornara a fer l'examen i ja començaria la setmana amb drames i all-i-olis diversos.

Finalment no suspengueren les classes, la lògica d'eixe Ajuntament és que el poble està en alt i no es pot inundar. La comèdia va ser per als companys que vénen des de la Safor o la Ribera. Així que vaig haver de conduir tot desafiant els elements mentre Abba cantava sobre la importància de ser el segon plat, en la casette del cotxe. Bé que no és una casette, en realitat és un mòbil vell que faig servir de reproductor però casette sona tant a anys 90!

Alguns alumnes no vingueren per la pluja, els de l'examen sí, els de primer d'ESO solen ser prou responsables, després passen a segon i es lobotomitzen. Alguns professors no pogueren arribar-hi i la guàrdia fou un caos, haguérem d'ajuntar grups i el drama que muntaren els de segon per posar-los en una mateixa aula durant una hora amb els de primer, com si els hagueren rebaixat de categoria. I eixe va ser el dilluns.

El dimarts la directora em va cridar al seu despatx. Em vaig posar a pensar en excuses per a convéncer-la de què no havia sigut jo però sols em digué que m'havia tocat ser el suplent del vocal per a estar en la taula del sindicat. Espòiler: al final em tocarà estar a mi. Encara fóra el sindicat del crim o el d'afinadors de piano! Demanaré ser la vocal "y" i així hauré de treballar la meitat. Però el drama és real perquè hauré d'estar tot el dia davant d'una urna i no sé per què últimament em passen molts drames relacionats amb urnes, com l'urna funerària que vaig trobar al rebost però això ja ho contaré un altre dia.

Dimecres els alumnes de la meua tutoria pretenien que haguera corregit més de trenta exàmens, que havien fet el dia anterior, en una vesprada, els mateixos alumnes que quan els demane alguna cosa no ho fan perquè són festes, tenen altres assignatures més importants o han nascut cansats i estan ja amb actitud haber si me moero de tot.

El dijous recorde que he d'anar a arreplegar el títol d'alemany a l'escola oficial i que tinc fins a finals de mes però els horaris de secretaria són la comèdia: hora i mitja de matí dos dies a la setmana i tres hores de vesprada uns altres dos dies, total que els horaris de matí em coincideixen amb hores de permanència i els horaris de vesprada em pillen en casa i hauria de conduir hora i mitja per a arreplegar el paper i és tot una fantasia.

I finalment arribem a divendres. Havíem d'anar en sabates d'anar per casa a manera de record de les dones que pateixen violència de gènere però a mi se'm va oblidar, per a una volta que tinc sabates d'anar per casa que es poden ensenyar. Però l'autèntic drama de tot és la violència de gènere, el fet que estiguem en el segle XXI i que encara a les dones se les maltracte pel fet de ser dones i que vivim en una societat patriarcal, una incoherència de les societats democràtiques. Aquests dies han estat fent xarrades diverses i és preocupant observar com és de conservadora la joventut, gent de 13 o 15 anys que té tan assumides certes actituds com la gelosia o la possessió com a manifestacions d'estima. Això sí que és el més preocupant de tot i disculpeu la banalitat dels paràgrafs anteriors.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

2018

UN B2