HUITANTA-TRESÉ DIA: EL MALALT IMAGINARI
A principis del segle XXI
Xàbia, immersa en plena bambolla immobiliària va vore aparéixer com a bolets
urbanitzacions per tot arreu, vinculades a la burgesia rendista i al llavat de
diners. Complexos residencials que prometien somnis de vi i roses a la classe
obrera per un preu unflat i hipoteques bancàries mitjançant.
La necessitat de
construir més i més ens ha deixat tot una munió de cases de nul valor
arquitectònic i poques concepcions urbanístiques i una gran taca de formigó que
ho ofega tot. Eren temps en què el promotor feia l’obra i després si volia,
feia el carrer, i al seu gust. Aquesta filosofia també va proporcionar a Xàbia
la isigne que vista des de les Planes es revetla com un projecte de recta feta
a pedaços. En Xàbia mai passà la Via Augusta però eren dies de
grandiloqüències.
Tanmateix hi ha alguna
urbanització que destaca pel seu exotisme. Per exemple, Puerta Fenicia, que per
a la seua inauguració dugueren fins i tot actors de Terra Mítica per a fer la
comèdia. Com diu @arrosabanda darrere d’aquest projecte hi havia el capital de
Butros Ghali un membre de la burgesia i classe política egípcia copta que fins
i tot va ser Secretari General de l'ONU entre 1992 i 1996. Tot i que les cases
que s’hi van construir no tenen evocacions orientalistes com podria pressuposar
el nom, ens deixà interessant odonímia
(la ciència que estudia el nom de carrers, vies, places, etc) com el carrer
Xarq al-Àndalus.
El carrer Ibn al-Labbana
(+1113) malnom d'Abu Bakr ibn Isa al-Dani perquè sa mare tenia vaques i venia
llet i per això el de la lletera. Va ser un poeta de la taifa de Dénia, el lloc
de naixement del qual es disputen Jesús Pobre i Benissa) que va viure també a
les corts de Saragossa, Mallorca i
sobretot Sevilla, on va presenciar la conquesta de la ciutat pels almoràvits.
O el carrer d' Ibn
al-Abbar, poeta d'Onda que va nàixer el 1199. Secretari d’Abu Zaid, va haver de
fugir de València després de la rebel•lió d’Ibn Mardanix (el rei Llop) i
estigué un temps en Dénia. Finalment quan Jaume I conquistà la ciutat s'exilià
a Tunis, on morí l'any 1260, després de vore's involucrat en una conspiració
contra el soldà i ser condemnat a morir.
També hi ha un carrer de
Sidi Ghali, personatge que no identifique i que podria ser algun avantpassat
del promotor perquè comparteixen cognom.
Un altre carrer és el de la Torre de Capçades, un jaciment andalusí que hi ha dins de la urbanització. Aquesta torre forma part de la categoria d'alcheria cum torri, un tipus de casa amb torre que servia de protecció a la població alhora que controlava les principals comunicacions viàries. Una alqueria d'aquest tipus encara es conserva més o menys en la partida de Canor de Benissa i d'altres de l'estil conformarien els nuclis de població de viles com Teulada, Benissa o Xàbia (l'absis de l'església podria haver format part d'aquesta torre d'alqueria). Tenim notícia d'una altra a la partida d'Albinyent, entre Benissa i Calp. Aquestes torres es construïren en una època tardana, a finals del segle XII i començaments del XIII en un període d'inestabilitat política i guerra entre taifes i contra els cristians.
L'alqueria de Capçades estava situada a la vora del Camí Cabanes, una via antiga que comunicava les salines i piscifactories de l’Arenal amb Dénia, enllaçant amb la Via Dianium. Hi estaria vinculada amb la necròpolis andalusina del Rebaldí.
Recreació de la Torre de Capçades feta pel Museu de Xàbia.
I una última qüestió: què tenen a vore els fenicis amb els àrabs? Jo tampoc ho sé, imagine que era una manera d'arrelar amb la història antiga i al mateix temps desvincular el passat andalusí de l'islam.
Restes de la Torre de Capçades.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada